Fa trenta-quatre anys que escric per als diaris i tinc la sort de viure del que és la meva vocació. Sempre m’han apassionat el periodisme, la política, la història i la literatura. Ara, als quaranta-sis, he decidit ser l’editor, el director i el redactor d’una publicació en la qual jo sóc el primer, el darrer i l’únic responsable i finançador: Diari de la desconnexió. Si esteu llegint aquestes ratlles, sigueu benvinguts. Aquest blog és el vostre diari.

Per què aquest blog? Perquè el periodisme està canviant a gran velocitat i cal tornar als orígens, a cavall de les tecnologies que ara tenim a l’abast i que permeten arribar a molta gent de manera assequible. El periodisme sempre ha estat un assumpte personal, això vol dir una activitat basada en el prestigi de persones concretes amb noms i cognoms. Recordeu les pel.lícules clàssiques del far-west on sempre hi surt un periodista-editor-impressor que vol publicar el que passa al poble? Avui, l’esperit d’aquells antics homes de premsa es pot trobar, sobretot, en webs realitzades per equips reduïts i blogs personals, ofertes nascudes al marge de les lògiques de les grans corporacions del sector.

El periodisme, en general, travessa tres crisis alhora: de model de negoci, de lectors joves i de credibilitat. És l’hora de buscar nous camins, d’explicar bé les coses que estan passant i de respectar el compromís fundacional de la professió: interpretar els fets sense desfigurar la realitat i sense perdre el respecte al lector. Els periodistes no sortim gaire ben parats a les enquestes on es pregunta als ciutadans sobre la qualitat de la democràcia. La reconstrucció de la confiança en el periodisme vindrà d’un exercici d’humilitat i rigor alhora: la influència mediàtica ja no és el que era durant el passat segle XX, però això no ha de servir de coartada per convertir la veritat en un element ornamental.

Per què un blog de cròniques polítiques? Perquè som animals polítics, perquè la política –Hannah Arendt dixit- és en tot, perquè tinc coneixement d’aquest àmbit informatiu i perquè vivim un moment polític especial i sense precedents a Catalunya. La desconnexió a la qual fa referència la capçalera d’aquesta publicació té a veure amb un concepte que ja he explicat en alguns articles: una part activa i central de la societat catalana ha desconnectat mentalment dels poders d’Espanya i ha començat un camí per assolir democràticament un objectiu nou: la creació d’un Estat català independent. La llibertat sempre comença dins de la ment de la gent,  una dada que, en el cas català, certifiquen moltes enquestes.

Per fer bon periodisme, cal deixar les coses clares des del començament, com fan els anglosaxons: sóc periodista i sóc un ciutadà amb valors, idees i interessos, com la resta de periodistes d’arreu del món. També sóc català i sóc partidari que Catalunya pugui esdevenir una nació independent en el marc europeu, de manera pacífica, democràtica i -si és possible- pactada amb els poders espanyols. A més, sóc del parer que no es tracta només de construir un Estat, també tenim l’obligació de dotar-nos d’una democràcia de molta més qualitat, amb un millor equilibri entre els poders i més garanties per als ciutadans. En aquest sentit, he pres partit per un projecte. En això no sóc gens estrany: la majoria de periodistes espanyols (i un grapat de periodistes catalans) són partidaris de mantenir Catalunya dins d’Espanya. Val a dir que no estic sol, ans el contrari: hi ha molts periodistes catalans que han expressat públicament el seu desig de veure que la nació catalana assoleix la categoria de nou Estat europeu. De les causes de tot plegat n’anirem parlant en aquest blog.

No amago les meves idees, però vull fer una precisió important: no hem vingut aquí a fer propaganda. Tothom -sigui proper o llunyà al que pensa el periodista- mereix ser criticat o elogiat en funció de les seves actuacions i d’acord amb el punt de vista de qui firma. Això és el que dóna credibilitat. Per evitar dubtes i desinformacions, ensenyo totes les cartes: no milito en cap partit polític ni en cap sindicat, sóc soci i membre de la junta nacional d´ Òmnium Cultural, sóc patró de l’entitat Foment Vilanoví, els meus ingressos principals provenen de la meva feina com a professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i de les meves col·laboracions al diari La Vanguardia, no sóc soci de cap productora de televisió, no tinc segona residència, sóc usuari de Renfe i sóc afortunat de tenir amics diversos amb els quals no coincideixo en tot. Valoro més les actituds que les idees, sempre i quan aquestes no estiguin basades en el menyspreu dels drets humans i l’enaltiment de la violència.

En resum: no sóc imparcial ni neutral però intento tractar els fets amb el màxim respecte i no vull pintar escenes on la veritat sigui un ressò vague i llunyà. Bill Kovach i Tom Rosenstiel, dos prestigiosos periodistes i professors de Periodisme nord-americans, han escrit que “ser imparcial o neutral no és un principi essencial del periodisme”, totes les empreses i tots els professionals del gremi tenen una línia editorial, una tendència, un punt de vista i uns interessos. Qui digui que això no el converteix forçosament en parcial menteix. Però ser parcial no implica escriure des de la trinxera. Marie Gallagher, una columnista conservadora que aquests dos autors citen, explica la diferència entre un periodista que té opinió pròpia i un propagandista: “Jo no vull manipular els meus lectors, el que vull és revelar-los, comunicar-los el món tal i com jo el veig”. Ho subscric. En aquest sentit, Gallagher afegeix un matís molt important, que jo faig meu: “Entenc que és possible ser un periodista honrat i ser lleial a una causa. No és possible ser un periodista honrat i ser lleial a una persona, partit polític o facció”. Aquesta distinció és fonamental. La clau per buscar la veritat no és la neutralitat sinó la independència. Concretem: independència de criteri i econòmica. Segons Kovach i Rosentiel, el model seria una “independència compromesa”. Que és el mateix que intentar contradir aquella frase terrible atribuïda a Karl Kraus: “no tenir una idea i poder expressar-la: això fa al periodista”. La resta és discutir sobre el sexe dels àngels.

Aquest blog, Diari de la desconnexió, vol fer-vos arribar notícies i comentaris sobre aquest temps de grans transformacions i aquest petit país que busca un futur, sense perdre de vista que Catalunya forma part del món global i que el present és -és vulgui o no- l’enclusa de la Història i el dipòsit de milers de petites històries.

Tagged with:
 

28 Responses to Un assumpte personal i un avís: no sóc neutral

  1. Jesús M. Tibau ha dit:

    Felicitats per la iniciativa. És l’hora de parlar clar.

  2. Mercè Bassolas ha dit:

    Li agraeixo la publicació d’aquest blog i des d’avui en serè una assídua lectora. Les seves opinions a La Vanguardia són de les poques que em reconcilien amb aquest diari i no me les perdo mai. Moltes gràcies.

  3. Joan A Ferran ha dit:

    Potser la millor forma de pervivència del periodisme sigui aquesta, lluny de la fèrula dels imperis mediàtics.

  4. Xavier Diez ha dit:

    Benvingut al desert virtual. I a la dissidència invisible.

  5. Bernat ha dit:

    … i jo estic encantat de poder seguir-te llegint.
    M’agrada i em té captivat el teu raonament a les teves opinions i reflexions.

    Gràcies per la iniciativa.

    Salutacions,
    Bernat Gispert

  6. López ha dit:

    Seguiré amb interès el seu nou diari. Gràcies. Una abraçada.

  7. enric dolcet ha dit:

    Per fi algú que no pretén ser neutral. Felicitats, moltes felicitats per l’ofici. Especialment per nosaltres, els lectors

  8. Marc Bilbeny ha dit:

    Sempre ve de gust llegir els teus comentaris, que d’altra banda acostumen a coincidir amb el meu pensament. A petita escala jo també faig la crònica diària en clau independentista. Benvinguda sigui la Desconnexió

  9. Mercè Masnou Ferrer ha dit:

    Fantàstic!
    Un punt de vista a seguir a partir d’ara mateix.
    Benvingut al meu entorn de referència!!!
    🙂

  10. Jaume Mestre ha dit:

    Felicitats per l’iniciativa, ja te un altre seguidor i gracies per exposar la seva opinió ben clara.

  11. Enric ha dit:

    Moltes felicitats per la iniciativa, i gràcies!!!!!, si, gràcies per compartir els teus coneixements, opinions i pensaments.

  12. Josep-Manuel Rafí ha dit:

    Moltes felicitats per la iniciativa Francesc Marc, directe als preferits per seguir el dia a dia del nostre país.

  13. Cristina ha dit:

    Me n’alegro de la teva decisió, sempre he valorat les teves opinions i informacions periodístiques. Et segueixo des de fa molt anys i ho seguiré fent des del teu blog que segur que ens aportarà una mica més de llum a tot aquest procés que ens genera tants dubtes. M’atreviria a fer-te una recomanació per a la millor amenitat dels teus post i és que millor que siguin més freqüents que no pas massa extensos, pensa que els que cerquem informació anem a diferents fonts i de temps sempre en falta. Felicitats i endavant!

  14. Carles Macaya ha dit:

    Amic Francesc.
    Comparteixo gran part de les tevés afirmacions.
    Ara visc a Mèxic i participo d’una tertulia els dijous on precisament es parla de la funció del periodismo.
    I a mes és una tertúlia (“café filosòfic”, en diuen) on hi participa gent jove i gent que no ho és tan.
    Dialogàvem precisament de la necessitat o pervivencia de la prensa escrita.
    N’hi ha qui diu… “Ah, todavía existe?”
    N’hi ha qui diu que el paper escrit, a més, té altres utilitzacions més banals…
    Seguiré aquest bloc i m’agradaria obrir-lo als meus contertulians… fins i tot t’animaria que participessis un dia en la nostra tertúlia parlant d’aquest tema.
    Massa sovint el periodismo actual està al servei de les oligarquies i les dictadures financeres…
    Pregunta: s’han de pagar els serveis periodistics digitals?
    Enhorabona per la iniciativa!!!

  15. Ramon Mora ha dit:

    Saber d’aquest blog és la primera bona notícia que tinc avui. El seguiré habitualment!

  16. Joan J.Castell ha dit:

    Felicitats i seguiré amb interès el seu nou diari. No em perdo cap de les seves intervençions a El Mon de Rac1. Moltes gracies pel seus comentaris.

  17. Marina ha dit:

    Me n’alegro molt de la teva decisió. Fa anys vaig arribar a la conclusió de que fer de periodista havia d’anar lligat a buscar-se les garrofes amb altres feines. Et llegiré amb molt d’interés.

  18. Vicenç Valls ha dit:

    Gràcies pel diari. A partir d’ara estarà guardat a ‘preferits’ del meu navegador.

  19. Rafael Robledo Margalef ha dit:

    Francesc, tot el que dius sobre la imparcialitat està molt bé i cal que ens ho creiem peró son massa les vegades on tot volta a l’entorn dels dictats del departament comercial de qualsevol mitjà de comunicació que ara et puguis imaginar.
    La censura politica pot ser més fàcil de descobrir per evident o directa o simple o el que vulguis, però les “apreciacions” del departament comercial i l’interès en el contracte de torn és molt més dificil de questionar.
    Per aixó ja som molts que tenim Internet com a eina principal d’informació (entre cometes) i els mitjans son el contrast o l’evidència del que esbrinem.
    El teu bloc es una garantia però mai o serà al cent per cent i no per culpa teva.
    Algún dia abundarem sobre la “Teoría de los amos” d’un bon amic meu aberzale (que no altre cosa).
    Salut,

  20. Zorionak, Francesc-Marc. Hace mucho tiempo que te seguimos desde Nabarralde (www.nabarralde.com) y yo mismo (www.nabarra.blogspot.com) con mucho interés.
    Leí con mucho gusto tu trabajo “Entre la mentida i l’oblit”.
    Seguiremos en contacto.
    Besarkada handi bat.

  21. Joan Pujadas ha dit:

    Gracies i felicitats, per aquesta excel.lent iniciativa.
    M’ han agradat els principis en que es fonementen els vostres raonaments. Son nobles, valents i clar. Us seguiré habitualment.

  22. angel ha dit:

    Benviguda aquesta iniciativa. Les teves opinions m’han semblat sempre encertades. Fa molt que et segueixo en tertúlies i quan escrius a “La Vanguardia”. Enhorabona. A partir d’ara sóc un més d’aquesta família del Diari de la desconnexió.
    Una abraçada. Visca Catalunya.

  23. Toni ha dit:

    Felicitats per la iniciativa. El títol molt encertat, jo personalment fa temps que estic desconectant, és un procés natural, sense forçar absolutamrnt res. Gràcies

  24. Josep de la Fuente ha dit:

    Tens tota la meva confiança. Soc un seguidor de les teves opinions, m’agrada com les defenses, l’actitud és important. Ets dels pocs periodistes que em trasmeten confiança i credibilitat.

  25. Ramon Formiga ha dit:

    Gracies per la iniciativa. Soc un lector teu, mes dels teus llibres que de La Vanguardia, que no compro por -ser de quien es- i la traducció llastimosa dels articles. Podeu entregar els originals en català?. Tinc 59 anys, però em sento de la teva generació. Sempre he estat interessat en temes socials i polítics. Et desitjo molta sort i èxit en la nova empresa. Per descomptat que seguiré assíduament el teu blog.

  26. Xavier ha dit:

    Gràcies Francesc Marc pels articles que publiques en aquest bloc i que ajuden a la reflexió en aquests temps tan complicats i difícils.

  27. rodenc ha dit:

    Estic content de que tinguis un blog obert on et donguis a conèixer, et segueixo a les tertùlies de rac 1 i ets lo millor de la tertùlia. Gràcies per aquest regal. Bon 2014

  28. Lluís Feliu ha dit:

    Felicitats per l’iniciativa. Soc un seguidor habitual dels seus articles i tertulies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Respongui aquesta pregunta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.