L’entrevista del president Mas a TV3 aquesta nit ha començat amb força i ha anat perdent una mica de gas, com si l’entrevistat deixés, progressivament, d’estar interessat en les preguntes. Hi he vist un líder més tranquil i segur que fa uns mesos, que sembla haver recuperat el control del temps i també la conducció del procés, amb moltes ganes de subratllar que ell és també “company de viatge” de la resta dels dirigents que han firmat l’acord per la pregunta i la data de la consulta. Aquesta foto d’unitat li agrada i li retorna una certa autoritat, malmesa amb la pèrdua de dotze escons a les urnes.

La meva sensació és que l’objectiu de Mas era transmetre serenor i confiança Catalunya endins així com determinació i flexibilitat Catalunya enfora. Ho ha aconseguit. S’ha tornat a posar el vestit de rupturista pactista que tant li agrada, un uniforme a mig camí de Prat de la Riba i Macià, amb més racionalisme que èpica, per no generar gaire anticossos entre certes elits catalanes. Avui hem comprovat que Mas contempla unes eleccions plebiscitàries (segurament abans del 2016) per donar sortida real al desafiament plantejat, una drecera que alguns hem augurat perquè sabem que el tarannà de Mas lliga més amb una estrebada suau que amb una estrebada dramàtica; en aquest punt, s’endevina la complicitat tàcita i molt parlada amb Junqueras.

Mas ha reiterat –ja ho sabíem- que és un autonomista al qual les circumstàncies han convertit en partidari de la independència, la qual cosa l’aproxima a molts sobiranistes de la darrera fornada. A la vegada, el líder de CiU ha obert la porta a una incorporació del PSC al consens assolit dijous passat, un gest intel·ligent, imprescindible. Davant de Rajoy i els poders espanyols, el president de Catalunya ha volgut exhibir fermesa i cintura a parts iguals, però reiterant el compromís amb els seus electors i amb el sobiranisme civil en general. Esmentar el cas escocès ha resultat una sortida escaient, hàbil. També queda clar que Mas voldria alguna cosa semblant a un acord electoral amb ERC de cara a les europees, possibilitat que s’està explorant, tot i que no serà fàcil de materialitzar.

Els entrevistadors de TV3 han estat dispersos, superficials i poc incisius, i sembla que s’han fet nosa. Una llàstima, perquè Mas podia i havia de ser collat amb més eficàcia per Heredia i Prats, per evitar un efecte de desfibrament general de l’entrevista, que ha acabat esbravada. Especialment fluix ha estat el bloc final dedicat a corrupció i regeneració democràtica, un dels punts on el president hauria d’haver-se explicat més i millor, amb el mateix calat que ha demostrat en abordar la qüestió sobiranista.

Tagged with:
 

5 Responses to Entrevista amb vestit de rupturista pactista

  1. J M ha dit:

    Doncs he trobat als periodistes bé, I en MAS un President al’alçada!

  2. Çal ha dit:

    Bon article. Només una discrepància: Mas és el polític que manega els temps millor. N’està fent apologia.

  3. Bernat ha dit:

    Cert, l’entussiasme en el discurs sobiranista, pactista i de dialeg, no ha estat al mateix ritme que en el segon bloc de l’entrevista, parlant de retallades, polítiques socials i corrupció.

    La defensa de l’estat propi, crec, ha estat impecable o quasi perfecte. Un discurs que podria haver fet també en Junqueres. Tots 2 tenen aquest poder d’oratòria.

    És cert però, que tots sabem que en polítiques d’ocupació poca cosa podem fer si no arriben diners i no tenim més autogovern al respecte; en polítiques socials tant del mateix. La llei de la dependència per exemple, on els diners no arriben o ho fan amb compta-gotes.

    En quan a la corrupció, és molt i molt necessari fer neteja caigui qui caigui (si hi ha culpabilitat és clar), i amb això tampoc va ser gaire convincent. La societat ho necessita, i la política també.

  4. Antoni Carol ha dit:

    Agraeixo a Francesc Marc Àlvaro els seus articles, i aquest en especial. De l’interviu: lamento que els entrevistadors van tallar al president algunes de les seves respostes (“si no deixes respondre, no cal que preguntis”). Ratllava la manca d’educació. Recordo la il·lusió amb la que Artur Mas anava a explicar sobre el portal de la transparència… i el van anar tallant. Al final, al pobre president el van fer saltar de cosa en cosa sense poder entrar a fons. Un excel·lent per al president, un suspens per als entrevistadors (malgrat, suposo, la seva bona intenció)

  5. Miquel A. Ferrer ha dit:

    Tant Mas com Junqueras han guanyat perfil estadista. L’objectiu és que el procés sobiranista no trenqui la cohesió social i, per això,han coincidit en posar el focus en l’exercici de la democràcia per sobre de la independència. Els ciutadans assumiran, sens dubtes, el resultat d’una consulta. Aquesta estratègia és guanyadora, tant a nivell espanyol com internacional. Un exemple. Algú creu que Obama mostrarà receptivitat al posicionament de Rajoy, el proper gener?

    És lògic que Mas es trobi còmode pel propi plantejament, per haver guanyat la posició a Duran i per comptar amb la complicitat de Junqueras – destaca el nivell d’empatia mútua -. Després de les eleccions Mas es va sentir molt sol i va tenir molts dubtes. Junqueras li va donar la ma. M’agradaria que els analistes lloïn, també, el paper de l’Oriol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Respongui aquesta pregunta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.