Els partits espanyolistes volen muntar un escàndol a propòsit d’un congrés històric i la premsa de Madrid hi juga fort. Jordi Basté m’ha preguntat, durant la tertúlia a RAC1, quina opinió tinc sobre el simposi Espanya contra Catalunya, organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, i dirigit pel doctor Jaume Sobrequés. Pel que sembla, el que cou a determinats sectors és el títol d’aquesta trobada acadèmica. Un company de tertúlia, Nacho Martín Blanco (ex-alumne meu, per cert), ha dit repetidament que el simposi és “una ignomínia”. Per expressar el que penso, necessito fer una distinció conceptual prèvia: una cosa és l’oportunitat d’un títol i una altra és la seva veritat intrínseca.

Si anem als documents, als testimonis escrits i orals, a la legislació espanyola des de fa tres-cents anys i als treballs històrics més seriosos, no es pot negar que l’Estat espanyol ha actuat i encara actua de manera sistemàtica contra la nació catalana per eliminar-ne la seva diferència cultural, política, econòmica i social. Tot això es pot trobar als arxius i es pot consultar fàcilment, començant pel Decret de Nova Planta i acabant per la llei Wert. Que els poders espanyols han intentat extirpar el que consideren “anomalia catalana” per la via militar, legal, econòmica i propagandística no és una opinió, és una realitat sustentada en fets, rotunds i evidents. Això, com és natural, ha conviscut amb una sèrie de fets d’una altra naturalesa, alguns no necessàriament negatius, és clar. La vida és complexa, també la d’una nació amb un Estat en contra. Per entendre’ns: Franco va fer tot el possible per convertir el català en una relíquia folklòrica i, alhora, va autoritzar la instal·lació de certes indústries a Catalunya. Però no es pot fer trampa i no es pot negar el marc general destructiu: el franquisme tenia en el seu programa la descatalanització de Catalunya, de la mateixa manera que les tropes de Felip V van entrar al país com a ocupants amb l’objectiu de abolir els furs. Si teniu dubtes, llegiu el que va escriure Ferran Valls Taberner a La Vanguardia del 15 de febrer del 1939, pocs dies després de l’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona. En aquest article, hi ha la síntesi de la veritat que neguen cínicament PP, C´s i UPyD, fins al punt d’anar a la Fiscalia per fer-ho ben gros.

Si, en canvi, parlem d’oportunitat política, penso que el títol triat per al simposi podia haver estat un altre, molt més neutre. Diré tres raons: a) perquè un títol tan explícit no és congruent amb l’estratègia principal del bloc sobiranista i del Govern Mas en particular, que intenta centrar-se en esgotar tots els recorreguts legals i evitar els miniconflictes laterals, que ens desgasten i ens distreuen; b) perquè dóna una excusa fàcil a l’explotació demagògica i al victimisme del nacionalisme espanyol agressiu, com demostren les declaracions de Rosa Díez i altres figures; c) perquè la polèmica afecta negativament el debat polític sobre la pregunta i la data de la consulta, i contamina de soroll la feina que fan les entitats sobiranistes. Sobrequés hauria d’haver tingut una visió més política i més astuta, per no regalar una diana tan gran a l’ adversari. Estem fent política per guanyar o volem agradar-nos davant del mirall?

La lliçó d’aquesta enèsima polèmica ha de ser clara per als partits i organitzacions que volen el sí a la independència: cal extremar la cura en tots els detalls i cal una direcció estratègica del procés que no deixi res a l’atzar ni al caprici d’una sola persona. Això és urgent, Mas i Junqueras han de pensar-hi. Altrament, totes les forces es perdran en batusses absurdes.

Tagged with:
 

6 Responses to Repressió espanyola: veritat i oportunitat

  1. Miquel C. ha dit:

    Força d’acord. em sembla que era el T. Comín que avui deia que el títol del simposi era força “reduccionista”. Crec que l’adjectiu també hi escau. sols, per exemple, que darrere del polèmic “espanya contra catalunya” algú hi hagués plantat un interrogant, és a dir, “Espanya contra Catalunya?”, deixant obert el tema, potser ens haguéssim estalviat part de les bronques absolutament exagerades. en fi, d’altra banda,em preocupa que al costat d’aquests “estirabots”, la força política que encara dirigeix el procés -diga-li CIU, diga-li CDC- sigui incapaç de fer el pas decisiu que tanta gent espera: plantejar-nos, al poble, si volem o no que catalunya es converteixi (o no) en un nou estat independent. En definitiva, provoquem la bèstia, però no volem/no podem/no ens atrevim a separar-nos-en clarament després de tants i tants anys de desavinences.Jo ja no ho entenc, francament. Potser hem d’anar al camp de la psicoanàlisi per trobar-hi l’explicació, o ja en tenim prou amb les teories de la manipulació política per treure’n l’entrellat? En fi, sembla que és la deplorable història dels catalans, que deia aquell anglès…

  2. Manel ha dit:

    No hem quedat que era un simposi acadèmic i no polític. Llavors perquè s’ha de posar un títol políticament correcte?

  3. Bernat ha dit:

    Si, veritat. El títol no ajuda a la concòrdia i a que el procés actual sigui vist com a moviment pacífic, però potser a vegades s’ha de dir les coses amb claredat. Jo confio en que els organitzadors d’aquest simposi ho hagin fet amb certa perspectiva. No podem anar entomant-les totes sense fer res. Fixem-nos que del títol, des de la caverna i altes esferes polítiques de l’estat, ja n’han tornat a treure comparacions amb el “feixisme” i el “nazisme”. De ben segur que això a Europa i al món (civilitzat) no els agrada gens, i va devaluant la imatge internacional de la marca Espanya cada día més.

    No en dubto de la certesa del contingut del simposi.

  4. Osvaldo ha dit:

    D’acord en gairebé tot, el títol podía ser menys agressiu, però… 1) això no farà que el simposi, que d’altra manera seria per a quatre acadèmics, tingui molt més èxit? 2)És cert que hi ha d’altres maneres de fer-se publicitat i que, a més, aquesta només servirá per als ja convençuts en la causa, però ¿no s’estan fent un autogol els que ataquen el simposi, quedant com un simples analfabets amb fred de peus (per no dir rabiosos)? I 3) per una vegada, ¿no està bé que siguin “ells” (ja se m’entén) els qui hagin de sortir a respondre una certa provocació “nostra”? (tenint en compte que “nosaltres” estem farts de fer declaracions per defensar-nos de la llei Wert, de les declaracions del Margallo, de la verborragia d’algun periodista madrileny o el que toqui, semana rere semana)

  5. […] Repressió espanyola: veritat i oportunitat | Desconnexio. […]

  6. Caarles Prat ha dit:

    El que és clar és que som un país derrotat, ocupat, explotat i atemorit, en el que encare queden nadius que creuen que és posible el dialeg amb els que tenen clar el “dret” (??) de conquesta.
    No es pot fer política racional ni negociar amb un govern hereu del franquisme. La prudència ens fa traidors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Respongui aquesta pregunta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.