Tenim la pregunta i tenim la data i, en general, hi ha una certa alegria. Continguda i momentània, però alegria. Ho atribueixo al fet que, en els darrers mesos, el pessimisme de caire futbolístic havia contaminat les expectatives del camp sobiranista fins aconseguir una espessa capa de terribles auguris sobre la fràgil predisposició dels nostres polítics a signar un acord plausible.
Catalunya via
És bona o dolenta la pregunta? És la que permet treure el carro del fang i continuar el camí a totes les formacions que estan a favor del dret a decidir i que són independentistes o federalistes o alguna cosa semblant. És, políticament, la menys dolenta. És una pregunta clara però cau en un error conceptual: preguntar a la vegada sobre la secessió i sobre una altra Espanya diferent a l’actual, la qual cosa és un fet inhabitual i rar en els referèndums d’aquesta mena. De facto, representa fer dues consultes en una: sobre la possibilitat de marxar d’Espanya i sobre la possibilitat de demanar (des de Catalunya) una Espanya organitzada federalment. En aquest sentit, barreja dos possibilitats que són excloents però permet que el projecte independentista arribi a formular-se davant del públic, amb possibilitat de comptar quin pes social té. Vet aquí la jugada interessant, sempre i quan se sàpiga explicar que, en realitat, només triarem una cosa nova: ser o no ser dins d’Espanya.

Novament, la filigrana catalana ha superat totes les previsions: el sobiranisme volia una pregunta binària i els d’Unió i ICV volien una pregunta amb més de dues opcions. El perill era muntar una enquesta amb tres o quatre vies, que fóra un frau. Com ho han salvat els negociadors? Amb imaginació i flexibilitat. Ens ofereixen una pregunta binària (“Vol que Catalunya esdevingui un Estat?”) que té una subpregunta també binària (“En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?”), que és arribar a on volem arribar però fent una petita marrada, que deixa tranquils els democristians, els ecosocialistes i a molta gent que encara no sap què farà o que, senzillament, tot just comença a preguntar-se de què va tot plegat.

Per als partidaris de la independència, la pregunta que tenim damunt la taula és com aquella fulla Gillette que es promocionava amb un famós anunci on es deia “la primera fulla afaita, la segona arrana”. Així, el sobiranisme tindrà un lema clar de campanya: “sí&sí” o “doble sí”, a imitació de la Voll Damm, cervesa que té doble malta i que s’anuncia amb un “doble o res” o “gaudeix el doble”.

Els punts forts de la pregunta són tres: a) ofereix un front que no és exclusivament dels independentistes i que és confortable per als federalistes, la qual cosa també serveix per obrir altre cop la porta al PSC o, si més no, a molts socialistes catalans que no estan d’acord amb Pere Navarro; b) ofereix més claredat sobre la independència que sobre continuar a Espanya, perquè és molt vague referir-se a un hipotètic Estat català dins d’un Estat espanyol, sobretot quan això dependria de totes les autonomies i del Govern espanyol; c) els observadors estrangers poden comprendre perfectament quin és el desafiament plantejat en la pregunta i, per tant, és homologable.

Els punts febles de la pregunta també són tres: a) si triomfés l’opció d’un Estat català no independent, ens trobaríem amb l’expressió d’un desig de transformació d’Espanya que no depèn de la voluntat de la societat catalana, com sí ho és, en canvi, la independència; b) el sobiranisme tindrà més feina per penetrar entre els indecisos i els dubtosos perquè la casella de l’Estat no independent pot servir per ajornar la decisió en àmbits on la qüestió no arriba o arriba amb poca nitidesa; c) si anem a unes plebiscitàries, aquesta pregunta no facilitaria la creació de plataformes per agrupar tots els partidaris del sí i mantindria les ambigüitats dins de CiU i d’ICV.

Sobre la data del referèndum, hi ha poc a dir, més enllà del seu simbolisme, la ruptura de murs i l’expansió de la democràcia al món. I, finalment, el gran dubte: ens deixaran fer la consulta? Aquest, encara que no ho sembli, és un fals problema. D’una manera o altra, serem preguntats, això ara és molt evident. El compromís dels polítics implicats, amb el president Mas al capdavant, és un pas històric sense possibilitat de marxa enrere.

Tagged with:
 

6 Responses to Una pregunta com una fulla Gillette: afaitar i arranar (sí&sí)

  1. Josep Mª Esteve ha dit:

    Estic bàsicament d’acord amb el teu escrit, però, de fet, els “tercera vis s’han sortit amb la seva. Es pot votar independència (si&si) o status quo (no) i la tercera via (si$no) que porta directament a la via morta.
    Tal com jo ho veig, el plaç del 9 de novembre no es complirà, per culpa de l’estat espanyol i de la voluntat de for-ho tot d’acord amb la llei. L’estat minarà totes les vies possibles per tal de evitar la consulta, postergant-la fins a la eternitat. El voler seguir la legalitat es posar-se directa,ment a les seves mans, ja que no podem confiar en un sistema judicial equànime.
    La única via possible serà la DUI amb el suport implícit de la comunitat internacional. I entre tant, cada matí surt un tren cap a Madrid que torna buit al vespre.
    Salut!

  2. Bernat ha dit:

    Jo crec ara, ens haurien d’explicar com s’haurà d’INTERPRETAR els resultats d’aquesta doble pregunta.

    1) “si&si”: Està clar.
    2) “si&no”: No és una opció de canvi d’estatus que depengui de nosaltres, els catalans.
    3) “no&no” o “no”: És obvi que vol dir.
    4) “no&si”: És un absurd. Suposo que vot nul.

    El que ara no tinc clar, son les bases del “concurs” i la interpretació del resultat.

    Qui guanya?
    És possible que no guanyi ningú? Aquesta opció és la que més “m’engoixa”.
    Si cap opció guanya, el “si&si” i “si&no” sumen per forçar un canvi. És evident que saber-ho abans (aquesta interpretació conjunta del resultat) pot variar molt el vot de molts votants.

  3. Lluis Blanc ha dit:

    El que em queda de la exposicio de les forçes pro consulta es una frase d’en Quim Arrufat “ja hi ha compte enrera per començar yn conflicte democratic amb l’estat espanyol”. Es aixi i aixi ha de ser, anar cremant etapes i ens en sortirem, tanmateix el conflicte te difussio internacional i hi ha medis molt influyents com The economist que parlen molt mal-lament d’Espanya. “Delenda est Hispania”

  4. Carles Prat ha dit:

    Està molt bé la pregunta i la data, demostren una voluntat democràtica, però donat que el govern d’Espanya s’hi posa d’esquena i donada la quantitat de botiflers i cagabubtes en el nostre pais, seria millor no fer cap consulta i declarar per part del Parlament una declaració unilateral d’independència,jà. Tota la resta és marejar la perdiu.

  5. Emili Sabater ha dit:

    Em té preocupat i no sé com es resoldrà el resultat de la votació (si se celebrés la consulta). És a dir quin percentatge en alguna de les tres opcions (No, Sí/No, Sí/Sí) es podria considerar políticament i democràtimament significatiu per a emprendre el camí de la major opció. Aquest dubte em sembla que està bastant extès entre la gent.

  6. Eduard ha dit:

    Tot i agraint la bona intencio, la baixa volada (per falta de discurs i/o d’informacio) d’algun dels comentaris fets fins ara a la cronica d’avui podria estimar-se com a sorprenent al tractar-se d’un blog d’En Francesc-Marc Alvaro qui, obviament, mereix un altre nivell…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Respongui aquesta pregunta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.