Fa molts mesos que les elits catalanes –que són part de les elits espanyoles però sempre són sospitoses davant de Madrid de no ser-ne prou- estan en fora de joc. Ho vaig escriure el passat mes d’octubre. Des de llavors, han passat algunes coses. Diguem-ne quatre de rellevants:unnamed

Primera: Oriol Junqueras va reunir-se amb Isidre Fainé i, segons que expliquen bones fonts, va sortir-ne més content del que es pensava, potser perquè el president de La Caixa és més hàbil i més italià dialogant sobre la realitat política que els italians que coneix molt bé el líder d’ERC. Alerta: Junqueras és nou i molt inexpert trepitjant aquestes catifes i potser encara no acaba de captar les subtilitats dels silencis i les mitges paraules de qui està molt acostumat a aquest joc. Ens consta que el republicà, en aquestes excursions, va de la mà d’algunes persones que coneixen perfectament els ressorts d’aquest univers, però la llunyania entre Fainé i el cap de l’oposició és sideral. El president de La Caixa va adonar-se que Junqueras és un polític atípic i que, per tant, no pot aplicar-li la lògica que ha fet servir amb la resta de dirigents durant tants anys. A Artur Mas tampoc, òbviament, perquè el president de Catalunya posa per davant el compromís amb els electors, una coherència que justament no li perdonen les elits.

Segona: el president de la CEOE, Juan Rosell, va reconèixer públicament a mitjans de desembre i després de l’acord polític sobre la data i la pregunta de la consulta, que hi ha empresaris que havien virat cap al sobiranisme, una realitat que molts ja sabíem però que les elits barcelonines dels negocis i les finances no havien volgut verbalitzar fins llavors. Aquell dia, es va trencar un tabú. Per què? La meva hipòtesi és que Rosell feia una crida desesperada demanant ajuda a la Moncloa i al PP perquè Rajoy introduís alguna variació en la seva estratègia d’intentar derrotar el sobiranisme en una guerra de desgast i propaganda, sense admetre mai cap greuge dels que castiguen la societat catalana. Rosell no ha estat escoltat, per ara.

Tercera: el ministre d’Exteriors del Govern espanyol ha passat fa poc per Barcelona i, a preguntes d’algunes persones com la presidenta d’Òmnium Cultural, ha deixat claríssim que l’operació d’Estat que han previst passa per repetir que s’ha de dialogar i, a la vegada, negar sistemàticament la base real dels problemes econòmics, competencials i culturals de Catalunya. Tot això va recobert del discurs voluntarista sobre la recuperació econòmica, que els estrategs del PP calculen –erròniament- que servirà per rebaixar l’entusiasme del moviment sobiranista. Margallo és considerat el millor aliat de les elits catalanes al Gabinet de Rajoy, perquè es pensaven que podria convèncer el president espanyol de muntar una mena de tercera via de rebaixes que, ben embolicada, servís per trencar el món de CiU i les classes mitjanes més temoroses davant dels repetits auguris de cataclisme. Res de res.

Quarta: Isidre Faine, des de la residència de l’ambaixador espanyol a Washignton D.C., ha demanat als partits –la nit del passat dilluns- “un gran acord” sobre la qüestió catalana que ajudi a tirar endavant Espanya ara que l’economia torna a créixer. És la mateixa crida d’alerta feta al seu dia per Joan Rosell, però amb més autoritat i més influència. Les elits barcelonines han constatat que el Govern de Mas és el govern de la consulta i que no hi haurà marxa enrere en aquest sentit. Cal, doncs, alguna cosa semblant a una consulta, però sota el màxim control, pensen ells. De moment, Rajoy i el PP no volen sentir-ne parlar. Saben que el sobiranisme té moltes febleses però gaudeix d’una alta capacitat de mobilització. I saben que les polítiques populars no són altra cosa que una màquina diària de fabricar votants del doble sí.

Per cert, les elits –amb Fainé al capdavant- volien que el PSC s’abstingués en la votació de demà dijous al Parlament per demanar al Congrés el traspàs de la competència per convocar un referèndum, com preveu l’article 150.2 de la Constitució. Per què? Per evitar la ruptura accelerada del PSC, un factor que els preocupa de manera especial.

Conclusió: ara seria un gran moment perquè Duran Lleida rematés la jugada amb alguna intervenció especial que tingués l’aplaudiment dels pròcers més notables de Barcelona i fes solemne la demanda de socors davant del Govern espanyol. El cap de CiU al Congrés ja ho va fer fa mesos, en un to dramàtic. El líder democristià –que accepta la consulta- no va aconseguir frenar la voluntat d’Artur Mas però continua sent l’home de confiança de les elits barcelonines en el cor del que anomenen “la deriva sobiranista”. Per què serveix un home tan astut com Duran si no pot cuinar amb una mica de gràcia el que Rosell, Fainé i la resta volen per sortir d’aquest quadre? Grandesa i misèria de la política, que diria Jordi Pujol.

I la gent? La gent són clients, també. El votant de Mas i Junqueras i Herrera i Fernández i del PSC catalanista també és client. Entre la clientela dels negocis de les elits hi ha les classes mitjanes que –segons la retòrica de l’unionisme extremista- viuen en la ficció, el deliri, el rentat de cervell i un règim totalitari. Alerta amb els clients, no se’ls pot desairar. Fainé, que és deu vegades més llegit i més llest que els propagandistes de la unitat sagrada d’Espanya, sap perfectament que la gent que vol la independència no és idiota. I sap que ara toca afinar. Duran, que és un polític que té bones connexions arreu, també sap que aquesta vegada no servirà el que a Madrid en diuen “la componenda” o “el arreglo”. Les elits barcelonines tenen un gran problema: l’Estat que les empara –i diu estimar-les- no les escolta.

Tagged with:
 

18 Responses to Fainé, Duran, les elits i la gent

  1. Maite ha dit:

    Gran article!. Ara bé, ull amb el Sr. Junqueras. Sembla més “càndid”(penso, perquè no el conec) del q sembla. Ens passa a alguns….semblem xais però a dins no portem un llop, portem una guineu…No som forts, no tenim poder…però tenim clar el nostre objectiu. Fer un país diferent. Fa molt q el preparem, q el pensem i sabem q només tindrem una oportunitat. Pots estar segur q intentarem no desaprofitar-la!

  2. lluisbe ha dit:

    Interessant aportació pels que tenim també curiositat per saber què deuen estar pensant i què deuen estar fent els que ostenten poder però l’exerceixen des de l’ombra.
    Particularment, jo també els veig una mica nerviosos i desstijosos de que tot això s’acabi quan abans millor.

  3. Savalls ha dit:

    Les elits catalanes tenen família, d’això es queixava en Fernàndez Díaz. De fet, la solució amb Espanya es el pacte, es clar, i haurien de liderar-lo els únics que ho poden fer: les elits aquestes. Ara bé, el pacte haurà de ser que Espanya no boicotegi la independència i Catalunya es mantingui a la Unió Europea, perquè és l’única forma que les elits d’aquí poden seguir fent negocis allà, i les empreses d’allà seguir fent negocis aquí.

    Fainé i companyia han d’entendre que si no volen un canvi d’elit a resultes de la secessió han d’esmorteir els efectes d’aquesta en el plànol econòmic, que sinó la trama d’interessos compartits amb els d’allà, teixida amb tanta cura saltarà pels aires i perdran bous i esquelles, aquí i allà.

    Han de propiciar el pacte post-independència, perquè aquesta és sabut que és inevitable mitjançant una oferta a la baixa. Els clients de la classe mitjana no poden ni volen condemnar les següents generacions de catalans a una situació similar a la que ella ha hagut de patir.

    Haurien de veure-ho això. Perdre la batalla de la independència per guanyar la guerra del futur status-quo. Crec, vaja.

  4. Carles Prat ha dit:

    El poder econòmic és important, però no és res més que una cova d’Alí Babà. En Rosell ja va salvar la pell deixant Foment i marxant a Madrid amb allò de “yo soy catalán però me siento tan catalán como espanyol”, i ara fa el paper que toca.
    En Fainé fa números i està comparant els impositors catalans i els espanyols, i clar, li sap greu perdre un pessic, però també pensa que si els catalans li retiressin les llibretes s’acabaria la mamella. ¡¡Cal negociar…cal negociar…que res es mogui!!.
    En Durán em fa pensar en en Navarro, ja no saben on apuntar, han perdut el nord.
    Cap d’ells volen ser botiflers, però de moment els hi fan la gara gara. Sincerament pensava que eren capaços de veure-hi més lluny i veure que Catalunya serà el que vol ser.

  5. gsprochnawick ha dit:

    Dit de sobte potser sonarà estalnista, però el problema del poble català i les seves elits és que no els coneixem. Fainé, Carceller …. Quants més, quins interessos tenen ?

  6. Noto força desconcert. Ni en Fainé (manresà astut) sap ben be que ha de fer, com no ho sap en Rosell. El final del procés de Catalunya no la escrit ningú (per sort). L’estem construint entre tots i el protagonisme canvia de mans en funció que no existeix cap interlocutor en venda. Quan parlem d’un procés històric, també intuïm que te vida pròpia i aquest tipus de finals no l’escriu la voluntat de cap elit. Per engegar la bola de neu calen dues opcions: existència de neu i una forta pendent. Qui s’atreveix a negar que no hi son?. Els mandataris que de sempre em tingut de suportar, son gent avesada a resoldre els allaus-conflictes comptant amb la vareta de l’exèrcit salvador (que tenen en propietat). L’ADN arrogant i la tradició els ha negat desenvolupar un coneixement sobre el mon real que ens toca viure. En Duran era l’últim salvapàtries que els quedava i ni tant sols en tenen consciència. No saben on ballen.

  7. Lluís Feliu ha dit:

    Crec que els del NO i els del SI/NO a ultima hora s’ajuntaran en el SI/NO per sumar. Serà el seu ùltim coet. Peró no entenc el boicot de les elits a l’indepenència…es que no poden seguir fent negocis amb Espanya i potser encara més que ara si som indepes ???

  8. des dels USA ha dit:

    El comentari de SAVALLS (@11:49) es MAGNIFIC, intel.ligent i d’una clarividencia que ja la voldrien per a ells molts dels soi-disants articulistes, critics i periodistes politics de tota mena.

  9. Gavarres ha dit:

    El que esta passant, es que s’estan adonant que no tenen poder, ni per convèncer als ciutadans ni per convèncer al gobierno. Que els queda? S’hauran d’adaptar a la nova realitat que surti. No hi ha mes. I per no perdri, exigiran que ESP i CAT hi guanyin tots dos. Per tant hi haurà negociació si CAT decideix la independencia.

  10. Paula ha dit:

    Tenim poder com a consumidors. Un poder innegable. Per tant, és fàcil influir en les suposades “elits”… Només cal ser coherent. Retirar els comptes corrents, canviar de productes de consum, etc.

  11. Mentxu ha dit:

    Tinc tan poca confiança en els polítics dels partits que han manllevat la sobirania del Parlament de Catalunya durant 30 anys en contra dels catalans…

  12. francesc ha dit:

    El conseller d’economia ha aclarit que els pactes post son desitjables y que espanya tindra un bon aliat en Catalunya, pero que ens deixin votar.O sia en cas de que la consultora Modys estigui en el correcte de que espanya , patirà ,potser si els interesa estar a be amb els veins i deixarnos votar¡

  13. Josep ha dit:

    Gran artículo sólo veo un problema quien lee estos artículos ya esta predispuesto o es una mente abierta. Pero la mayoría de ciudadanos continúa informándose mediante Tv estatales casi son peores las autodenominadas progrés (LASEXTA, CUATRO) que el TDT Party….

    Sí NO existe mayor presencia en los medios estatales la batalla mediática esta perdida…

  14. Arneu ha dit:

    Les elits tenen un problema, però si Duran Lleida diu que es presenta am el seu “capital politic” (s’enten apart de CDC) potser les elits han tret el talonari i li dinaran el “capital monetari” per presentar la famosa i alternativa 3a via

  15. Joan Camps Ortiz ha dit:

    Et segueixo atentament a la Vanguardia i a la tertúlia de TV3 quan hi surts. El teu criteri em sembla sempre molt ponderat i és un bon contrapès als cinquens columnistes que surten de tot arreu. Sort i encert!

  16. Antoni ha dit:

    Realment estem vivint un procés de lluita entre titans, els diners son els que compten, algunes elits Catalanes molts afins durant molt de temps a España ara veuen que poden treure profit del independentisme desplaçant als que ara se estan aprofitant de la mamella, de la mateixa manera les elits espanyoles que van arribar al poder i als diners quan el cop d’estat, no volen deixar la mamella, per tant després d’arribar a la post-independència haurem de veure la lluita interna Catalana per ocupar posicions…. crec que no es tracta només de Rosell, Fainè o Lara, els llops estan amagats esperant el moment oportú, entre tant el poble català confia i desitja un futur millor per els seus….i aixó ens mou….tot es molt mes subtil del que sembla……i esperem que el patriotisme sigui una part important amb aquest joc….

  17. […] un interessant article de Francesc-Marc Álvaro del mes de […]

  18. Carme Catala ha dit:

    Les elits catalanes catalanes haurien d’entendre d’una vegada que amb els tafurs no s’ha de jugar, perque a la que poden fan trampes, i a la curta o a la llarga s’acaben perdent bous i esquelles, per mes promeses de grans beneficis futurs que puguin fer, esquers d’ara, necessaris, pero sense cap solidesa quan ho deixin de ser. Haurien d’acceptar tambe, sense autoenganyar-se mes, el que es obvi en molts paisos: la manca de credibilitat dels politics espanyols, enxampats una vegada i una altra en tota mena d’incompliments i tergiversacions, donat que no els agrada ni acostumen a respectar les regles del joc, fan just el contrari, sent aquest un dels grans problemes de fons. L’altre, que els agrada creixer, no pels propis merits, sino a costa d’altres, preferentment per Catalunya, a mes a mes, per inequivoca voluntad d’afebliment. Socis si, pero sempre de segon nivell. I sempre igualment amb la dalla a l’espera, per si canvien les circumstancies, i cal fer-la servir. D’aquesta manera es impossible pensar en un futur. Haurien d’entendre-ho definitivament i deixar de pensar en placideses passades, passades des de fa temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Respongui aquesta pregunta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.