La presidenta andalusa, Susana Díaz, ha visitat Barcelona per remarcar el seu paper de vigilant de les essències del PSOE, reforçar el seu perfil d’aspirant a substituir Pérez Rubalcaba i fer campanya com a domadora de les ànsies independentistes catalanes, un producte que sempre ven a les Espanyes. Val a dir que la mandatària portava un seguici considerable, on també hi havia periodistes andalusos.

La visita tenia lloc poques hores després que tothom pogués veure el debat entre Artur Mas i Felipe González que va organitzar Jordi Évole per al seu programa a la Sexta. El nou socialisme espanyol i el vell socialisme espanyol són idèntics, com hem pogut comprovar. L’antic, si més no, pretenia tenir una mica més de glamur, sobretot si no tenim en compte les mencions als morts dels Balcans que va fer l’expresident. Isidoro sempre ha sabut vestir la demagògia amb el posat paternal de qui va triomfar massa jove. Per cert, el que el jubilat pensa sobre Catalunya ho va posar ben clar en un paper que va firmar amb la catalana Chacón, quan aquesta remenava la cua per pujar al pedestal.

El president Mas va rebre Díaz al Palau de la Generalitat. Són coses que el cap del Govern de Catalunya ha de fer mentre es va carregant de raons davant un Govern espanyol immobilista i una Europa que, tard o d’hora, tindrà un paper en la partida. Com haver de dialogar amb qui no escolta en una televisió, per poder arribar així al públic espanyol directament. Són coses que toquen, formen part de la responsabilitat institucional i de la paciència.

El fet interessant va venir després i va ser la gran rebuda dispensada a la dirigent socialista per una part de les elits econòmiques barcelonines, que van escoltar-la encantats, com si es tractés d’una gran estadista. El seu discurs a Barcelona Tribuna –ple d’afirmacions indocumentades i tòpiques sobre el que està passant a Catalunya- va ser un catàleg de negatives amablement ofensives i vaguetats federals que no poden amagar el que ella pensa sobre el nostre país. Ara, va tenir el detall de deixar clar que els catalans no tenim cap dret a decidir res. És d’agrair, la sinceritat.

Us imagineu el president Mas fent una conferència a Sevilla en la qual donés lliçons als andalusos sobre allò que poden i no poden sentir, pensar i fer? Fóra un escàndol de dimensions siderals. El públic marxaria de la sala i el ponent hauria de sortir protegit per la policia. Aquí no. Aquí som tan civilitzats que convidem figures grans o petites del pessebre espanyol perquè ens renyin i ens diguin –com fan els pares amb les criatures- allò que és correcte i allò que ens conduirà al racó de pensar. La tal Díaz tenia una resposta de manual per desactivar les poques crítiques que hi va haver durant el dinar-col•loqui del passat dilluns: “Usted no ha entendido lo que he dicho”. I tan feliç. Quan veig Miquel Roca en aquestes estampes, penso que, quan jo era jove, vaig conèixer un gran polític que tenia el mateix nom i que despertava admiració. El temps, a vegades, és massa cruel.

Díaz va gaudir d’un aparador bonic per ser exposada com esperança blanca del socialisme espanyol i, a la vegada, certs patricis van disposar d’un nom de segona fila per fer bullir l’olla buida de la tercera via i el diàleg. Do ut des. He escrit “diàleg” i m’adono que també hauria pogut escriure “patata” o “camagroc” o “balustrada”, perquè el terme diàleg s’ha corromput tant aquests dies a Catalunya que no té cap sentit. “Diàleg” ja no vol dir res, sobretot perquè el fan servir els que no volen dialogar precisament sobre allò que constitueix la demanda principal de la societat catalana.

Eduardo Reyes, president de l’associació sobiranista Súmate, va ser un dels pocs que va intentar replicar amb claredat les fal•làcies de Díaz. Per cert, l’equip de la presidenta andalusa s’havia negat a rebre oficialment la gent de Súmate, tota una mostra de diàleg. La protesta heroica del dia va anar a càrrec de la vicepresidenta Joana Ortega, que va negar-se a aplaudir les paraules de la ponent. Esperem que aquest cop, a diferència del que va passar quan la dirigent d’Unió va votar en les consultes populars, Duran Lleida no l’obligui a demanar públiques excuses.

Es tractava de tenir a casa una icona socialista regional que servís per alimentar el simulacre d’una tercera via que ningú no ofereix. Objectiu assolit. La desfilada només ha començat. N’hi ha prou de llegir la darrera doctrina del PSOE sobre la configuració de l’Estat autonòmic per comprendre l’abast de la comèdia. Susana Díaz va afirmar, entre d’altres coses, que “fomentar les identitats úniques i excloents condueix a la divisió i, després, a l’enfrontament”. Els Balcans citats sense dir-ho. La senyora Ortega i uns quants més van perdre una magnífica ocasió d’aixecar-se i sortir del local. Haurien pogut demostrar, així, que la bona educació comença per no acceptar la mentida com si res.

Tagged with:
 

5 Responses to De Felipe González a Susana Díaz, arqueologia i simulacre

  1. Bernat ha dit:

    Bona observació Francesc Marc. Poses el focus als qui hi eren i no van fer res per mostrar el desacord.

    Cert és que el socialisme espanyol actual no deixa de ser igual que el de ZP, J.Almunia o F.Gonzàlez. Paraules que invoquen al “diàleg” però que després, “donde dije digo …”. El menyspreu que tenen per Catalunya, els seus habitants, la seva cultura … és enorme. La diferència amb el PP, no se trobar-la en aquest sentit.

    Ningú pot venir a casa meva a dir-me que he de fer i pensar. Això em cansa i em molesta enormement.

    F.Marc, gràcies per escriure aquests posts.

    Bernat

  2. lluigi ha dit:

    Una bona foto del espanyolisme peró també una millor foto del catalanisme peruc i acomplexat que confon la poca estima en l’educació.

  3. […] De Felipe González a Susana Díaz, arqueologia i simulacre | Desconnexio. […]

  4. Emma ha dit:

    Gràcies, Francesc-Marc, per oferir-nos a través dels seus escrits una visió intel·ligent i precisa, valenta i alhora poètica de la nostra realitat.

    Vull fer-li saber que comento i comparteixo tots els seus articles amb amics i familiars de totes les edats i condicions.

    Moltes gràcies,

    Emma

  5. Joaquim Morató ha dit:

    Ara he entrat des d’el Firefox, peró avans ho havia provat amb el Chrome i em sortia “Aquest lloc web conté programari maliciós. De moment, Google Chrome ha bloquejat desconnexio.cat… etc.” Només per que ho sàpigues. Salut i força! Quim

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Respongui aquesta pregunta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.