Rosell, Duran i uns alemanys que passaven pel carrer. Hem entrat en una nova fase del procés sobiranista que vindrà marcada –segons auguren diverses fonts- per un increment de la virulència dels discursos catastrofistes i l’oberta bel•ligerància contra la independència de determinats agents socials que havien simulat, fins ara, una certa neutralitat. Els nord-americans potser parlarien ara del nivell de preparació defensiu conegut com Defcon 3, que és quan les coses es comencen a complicar.

Juan Rosell, el català que presideix la CEOE, va declarar ahir dimarts des de Madrid que la secessió de Catalunya representaria “una destrossa important de les relacions humanes a Espanya i a Catalunya” i va afegir que aquesta possibilitat afectaria també greument l’economia. El discurs del pànic repeteix tres arguments de manera mecànica, tot i que la seva eficàcia és escassa a la vista de les enquestes, inclosa la que va fer pública el canal 8tv la setmana passada i les darredes xifres facilitades pel CEO: les famílies quedaran trencades, els catalans seran expulsats de la Unió Europea i l’economia del país patirà un col•lapse general quan Catalunya se separi d’Espanya. Paradoxalment, el mateix Rosell va proclamar que “la majoria dels catalans ni se’n volen anar, ni ens en volem anar”. Si això és així, ¿per què tants nervis? Els assessors de comunicació de la patronal espanyola no acaben d’afinar en la construcció d’un discurs convincent que refermi la validesa de la via autonomista petrificada i oxidada. Sembla que els domina l’estómac més que el cervell.

Casualment, el mateix dia que Rosell amollava aquest míssil contra el Govern Mas i els partits sobiranistes, Duran Lleida declarava, des dels micròfons de Catalunya Ràdio, que el seu partit, Unió Democràtica, es trencaria si ara hagués de decidir una posició clara sobre la independència. Segons Duran, a l’interior de la formació democristiana, hi conviuen visions molt diferents sobre l’articulació Catalunya-Espanya. “Ja hem trencat moltes coses i per això no hem abordat aquest debat, per evitar trencar també Unió”, ha remarcat l’home de CiU a Madrid. De la destrossa de Rosell a la trencadissa de Duran, material per a la fabricació urgent del pànic, tot provant de convertir els actuals partidaris del sí en dubtosos i els dubtosos en partidaris del no. Mentre alguns esperen que la Moncloa accepti jugar a fer veure que hi ha una tercera via.

Per acabar d’amanir de negror la jornada, alguns directius i ex-directius d’origen alemany van fer públic un peculiar manifest contra la independència de Catalunya de tonalitats solemnement apocalíptiques. En el seu text, aquests homes de negocis no tenen cap problema a l’hora d’establir paral•lelismes entre el nacionalisme català – cívic i pacífic- i altres nacionalismes europeus de tipus agressiu, ètnic, excloent i totalitari. El paper donat a conèixer acaba així, a imitació de l’argumentari que la FAES ha publicat fa pocs dies: “Alertem dels perills d’un fervor nacionalista, que a l’últim segle ha portat patiments immensurables a Europa i que tampoc portarà res bo per a Catalunya”.

Responsables dels partits sobiranistes comentaven ahir en privat que aquesta allau de discursos catastrofistes contra el procés expressen el caràcter irreversible de l’aposta històrica que han fet les forces que van acordar la data i la pregunta del referèndum. “Finalment, han vist que això va de debò i han tret l’artilleria”, va comentar un alt responsable de l’administració catalana estretament vinculat a la qüestió.

Aquest creixent combat dialèctic oculta, amb la seva polseguera, les decepcions profundes que han aparegut en els entorns sobiranistes arran de la negociació fallida entre CiU i ERC per articular una llista conjunta de cara a les eleccions europees, una iniciativa que, a última hora, va resultar impossible. Atès que convergents i republicans donen versions molt diferents de les causes d’aquest fracàs, sembla que una explicació prou fiable la podrien fer –si volguessin- els màxims responsables de l’Assemblea Nacional Catalana, que estaven al corrent de les negociacions entre les dues formacions polítiques i que han viscut molt malament el desenllaç d’una hipòtesi que generava molta il•lusió en la societat civil.

Tagged with:
 

6 Responses to Hem passat a Defcon 3: de la por al pànic

  1. […] un post al seu blog, el periodista fa referència a les declaracions del president de la CEOE, Juan Rosell, qui ahir va […]

  2. J.J.R.R. ha dit:

    El que estem fent a Catalunya és molt gran. Molt més que la nostra independència.
    A Espanya i a molts altres països s’ha bastit una aparent democràcia basada en donar la veu al poble en molt poques ocasions i en disposar d’uns mitjans de comunicació de masses que condueixen el ramat portant-lo a on el poder vol quan es produeixen aquestes poques ocasions.
    Exemples clars a Espanya poden ser el referèndum de la OTAN o el de la constitció europea. Per no dir les diferents eleccions periòdiques on les candidatures que no tenen presència als mitjnas no tenen cap possiblitat. Per exemple al referèndum de la constitució europea varen aconseguir enganyar al poble amb un discurs de la por simiar a l’actual. Si no s’aprvaba la constitució seria un desàtre i les set pagues d’Egipte serien un conte infantil. A Espanya es va aprovar, però a Europa no i cap catàstrofe no es va produir.
    En el procés cap a la independència TOTS els mitjans de comuicació de masses estan furibundament en contra de Catalunya (uns de forma més descarada i d’altres de forma molt sibil·lina). Però els catalans estem teixin xarxes socials que en part ens immunizen contra aquest bombardeig de propaganda. És cert que Internet ajuda però no és només Internet. Estem anant més enllà de on no havia anat mai ningú en el procés d’alliberamet mental de la població respecte dels mitjans de comunicació de masses.
    Tot aquest bombardeig de propaganda fa molt més mal a les èl·lts que no pas al poble. Segurament perquè són molt més vulnerables i manipulables. Reben informació que ells es pensen que és privilgiada de fonst que ells es pensen que són fiables i per aquí els acolloneixen i els manipulen.
    El mal que aquest bombardeig fa al poble pot arribar a aconseguir que el referèndum en comptes de guanyar-lo per un 80% a 20% el guanayemper un 60% a 40% però el guanyarem igualment.
    El mal que està fent a les classes dirigents no pot impedir la independència. Però ens a pot fer pagar la independència més cara. És importat aconseguir que les el·lits s’adonin que no podran enganyar al poble i que més els val dedicar el seu esforç en aconseguir que la independència sigui en les millors condicions possibles que no pas en intentar impedir l’inevitable. Han d’entendre que no serveix de res intentar spantar dient que quedarem fora de la UE. Si creuen que quedar dins de la UE és bo, el que han de fer és trballar per aconseguir que quan siguem indepenents hi quedem dins. I pr això han de centrar les seves amenace i pressions en que quedem dins. Han d’amenaçar a la UE i a Espanya que si es posen de cul a la permanència de Catalunya a la UE donaràn suport a que Catalunya no pagui gens del deute espanyol.
    El que estem fen és molt gran. Segurament molts estats estan aollonits. Però no pas per por a que s’independentitzin minories històriques dels seus països que a hores d’ara no tenen cap moviment en aquest sentit. Sinó perquè si el poble troba els mecanismes per alliberar-se de les cadenes que els imposen els mitjans de comunicació de masses, llavors el món pot canviar de color.

  3. carola camp ramoneda ha dit:

    Llegeixo tots els articles amb fruició. Necessitem periodistes que parlin, sense
    embuts, de com veuen la situació.

  4. Bernat ha dit:

    Felicitats un altre cop per un altre article d’opinió.

    A mi em molesta profundament les afirmacions de catàstrofe que alguns fan i no demostren amb dades contrastades. No pots anar dient
    com si fossis profeta que la independència represantaria “una destrossa important a les relacions humanes entre Catalunya i Espanya” i
    quedar-te tant ample, o que afectaria greument a l’economia. Tampoc que l’economia patiria un col·lapse, … i tot dit sense contrastar.
    Son suposicions, moltes vegades interessades per motius personals, igual que qui pugui dir que la independència de Catalunya seria “el país de las maravillas”.
    L’haurem de construir, i això per a molts és engrescador, ja que tenim doncs l’oprtunitat de fer-ho “molt millor” que en el marc actual.

    La meva opinió és que alguns barrgen interessadament conceptes, i es creuen en el dret a poder decidir pels altres, sense tenir en compte
    la veu sobirana del poble. En un referendum d’autodeterminació les empreses no voten, voten les persones, i el que si demano als empresaris
    és que no facin política sino “empreses i economia” de qualitat, sense propostes d’esclavatge com llegeixo darrerament. Preferiria que dediquecin
    els esforços a explicar que faran per mantenir o no les empreses en cas d’Independència, i quines propostes fan per millorar
    la qualitat d’aquestes empreses.

    Respecte a les llistes conjuntes a les eleccions europees, a mi no m’importa gaire que vagin o no junts. Hem pogut veure en els darrers anys com
    Tremosa, Romeva i a vegades Maria Badia no han fet un mal tandem per defensar interessos catalans, i son tots ells representants de partits diferents.
    Més que el partit m’importa la persona que em representa, i si pot ser independent millor. Les afiliciacions als partits porta moltes vegades a
    defensar coses incongruents o interessades sense tenir en compte els interessos dels ciutadans.

  5. Bernat ha dit:

    Després del darrer comentari que he fet, voldria poder opinar sobre un canvi en el portal que em dificulta l’escriptura.

    Aquest editor de Comentari no permet la navegació pel text amb les fletxes de cursor, ni tampoc la seva correcció facilment. Entenc que potser és per protegir el contingut i la propietat intel·lectual del Sr. Francesc Marc Álvaro. Google ho copia tot sense “escrúpols” i és lògic buscar formes per protegir aquests continguts. És només una suposició.

    No voldria que aquest comentari us el prenguessiu malament, sino com una aportació de millora.

    Gràcies per opinar Francesc Marc.

  6. Totira ha dit:

    No resulta convincent el sr. Rosell parlant de relacions humanes… realment algú pot creure que l’importa el tema? N’estem tipes i tips d’hipocresia.

    Gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Respongui aquesta pregunta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.