Rosell, Duran y unos alemanes que pasaban por la calle. Hemos entrado en una nueva fase del proceso soberanista que vendrá marcada –según auguran varias fuentes- por un incremento de la virulencia de los discursos catastrofistas y la abierta beligerancia contra la independencia de determinados agentes sociales que habían simulado, hasta ahora, una cierta neutralidad. Los norteamericanos quizás hablarían ahora del nivel de preparación defensivo conocido como Defcon 3, que es cuando las cosas se empiezan a complicar.

Juan Rosell, el catalán que preside la CEOE, declaró ayer martes desde Madrid que la secesión de Catalunya representaría “un destrozo importante de las relaciones humanas en España y en Catalunya” y añadió que esta posibilidad afectaría también gravemente a la economía. El discurso del pánico repite tres argumentos de manera mecánica, aunque su eficacia es escasa a la vista de las encuestas, incluida la que hizo pública el canal 8tv la semana pasada y las últimas cifras facilitadas por el CEO: las familias quedarán rotas, los catalanes serán expulsados de la Unión Europea y la economía del país sufrirá un colapso general cuando Catalunya se separe de España. Paradójicamente, el mismo Rosell proclamó que “la mayoría de los catalanes no se quieren ir, no nos queremos ir”. Si eso es así, ¿por qué tantos nervios? Los asesores de comunicación de la patronal española no acaban de afinar en la construcción de un discurso convincente que afiance la validez de la vía autonomista petrificada y oxidada. Parece que les domina el estómago más que el cerebro.

Casualmente, el mismo día que Rosell soltaba este misil contra el Govern Mas y los partidos soberanistas, Duran Lleida declaraba, desde los micrófonos de Catalunya Ràdio, que su partido, Unió Democràtica, se rompería si ahora tuviera que decidir una posición clara sobre la independencia. Según Duran, en el interior de la formación democristiana, conviven visiones muy diferentes sobre la articulación Catalunya-España. “Ya hemos roto muchas cosas y por eso no hemos abordado este debate, para evitar romper también Unió,” ha remarcado el hombre de CiU en Madrid. Del destrozo de Rosell al estropicio de Duran, material para la fabricación urgente del pánico, intentando convertir a los actuales partidarios del sí en dudosos y los dudosos en partidarios del no. Mientras algunos esperan que la Moncloa acepte jugar a simular que hay una tercera vía.

Para acabar de aliñar de negrura la jornada, algunos directivos y exdirectivos de origen alemán hicieron público un peculiar manifiesto contra la independencia de Catalunya de tonalidades solemnemente apocalípticas. En su texto, estos hombres de negocios no tienen problema alguno a la hora de establecer paralelismos entre el nacionalismo catalán -cívico y pacífico- y otros nacionalismos europeos de tipo agresivo, étnico, excluyente y totalitario. El papel dado a conocer acaba así, a imitación del argumentario que la FAES ha publicado hace pocos días: “Alertamos de los peligros de un fervor nacionalista, que en el último siglo ha llevado padecimientos inconmensurables a Europa y que tampoco llevará nada bueno para Catalunya”.

Responsables de los partidos soberanistas comentaban ayer en privado que este alud de discursos catastrofistas contra el proceso expresan el carácter irreversible de la apuesta histórica que han hecho las fuerzas que acordaron la fecha y la pregunta del referéndum. “Finalmente, han visto que esto va de veras y han sacado la artillería”, comentó un alto responsable de la administración catalana estrechamente vinculado a la cuestión.

Este creciente combate dialéctico oculta, con su polvareda, las decepciones profundas que han aparecido en los entornos soberanistas a raíz de la negociación fallida entre CiU y ERC para articular una lista conjunta de cara a las elecciones europeas, una iniciativa que, a última hora, resultó imposible. Dado que convergentes y republicanos dan versiones muy diferentes de las causas de este fracaso, parece que una explicación lo bastante fiable podrían hacerla –si quisieran- los máximos responsables de la Assemblea Nacional Catalana, que estaban al corriente de las negociaciones entre las dos formaciones políticas y que han vivido muy mal el desenlace de una hipótesis que generaba mucha ilusión en la sociedad civil.

Tagged with:
 

6 Responses to Hemos pasado a Defcon 3: del miedo al pánico

  1. […] un post al seu blog, el periodista fa referència a les declaracions del president de la CEOE, Juan Rosell, qui ahir va […]

  2. J.J.R.R. dice:

    El que estem fent a Catalunya és molt gran. Molt més que la nostra independència.
    A Espanya i a molts altres països s’ha bastit una aparent democràcia basada en donar la veu al poble en molt poques ocasions i en disposar d’uns mitjans de comunicació de masses que condueixen el ramat portant-lo a on el poder vol quan es produeixen aquestes poques ocasions.
    Exemples clars a Espanya poden ser el referèndum de la OTAN o el de la constitció europea. Per no dir les diferents eleccions periòdiques on les candidatures que no tenen presència als mitjnas no tenen cap possiblitat. Per exemple al referèndum de la constitució europea varen aconseguir enganyar al poble amb un discurs de la por simiar a l’actual. Si no s’aprvaba la constitució seria un desàtre i les set pagues d’Egipte serien un conte infantil. A Espanya es va aprovar, però a Europa no i cap catàstrofe no es va produir.
    En el procés cap a la independència TOTS els mitjans de comuicació de masses estan furibundament en contra de Catalunya (uns de forma més descarada i d’altres de forma molt sibil·lina). Però els catalans estem teixin xarxes socials que en part ens immunizen contra aquest bombardeig de propaganda. És cert que Internet ajuda però no és només Internet. Estem anant més enllà de on no havia anat mai ningú en el procés d’alliberamet mental de la població respecte dels mitjans de comunicació de masses.
    Tot aquest bombardeig de propaganda fa molt més mal a les èl·lts que no pas al poble. Segurament perquè són molt més vulnerables i manipulables. Reben informació que ells es pensen que és privilgiada de fonst que ells es pensen que són fiables i per aquí els acolloneixen i els manipulen.
    El mal que aquest bombardeig fa al poble pot arribar a aconseguir que el referèndum en comptes de guanyar-lo per un 80% a 20% el guanayemper un 60% a 40% però el guanyarem igualment.
    El mal que està fent a les classes dirigents no pot impedir la independència. Però ens a pot fer pagar la independència més cara. És importat aconseguir que les el·lits s’adonin que no podran enganyar al poble i que més els val dedicar el seu esforç en aconseguir que la independència sigui en les millors condicions possibles que no pas en intentar impedir l’inevitable. Han d’entendre que no serveix de res intentar spantar dient que quedarem fora de la UE. Si creuen que quedar dins de la UE és bo, el que han de fer és trballar per aconseguir que quan siguem indepenents hi quedem dins. I pr això han de centrar les seves amenace i pressions en que quedem dins. Han d’amenaçar a la UE i a Espanya que si es posen de cul a la permanència de Catalunya a la UE donaràn suport a que Catalunya no pagui gens del deute espanyol.
    El que estem fen és molt gran. Segurament molts estats estan aollonits. Però no pas per por a que s’independentitzin minories històriques dels seus països que a hores d’ara no tenen cap moviment en aquest sentit. Sinó perquè si el poble troba els mecanismes per alliberar-se de les cadenes que els imposen els mitjans de comunicació de masses, llavors el món pot canviar de color.

  3. carola camp ramoneda dice:

    Llegeixo tots els articles amb fruició. Necessitem periodistes que parlin, sense
    embuts, de com veuen la situació.

  4. Bernat dice:

    Felicitats un altre cop per un altre article d’opinió.

    A mi em molesta profundament les afirmacions de catàstrofe que alguns fan i no demostren amb dades contrastades. No pots anar dient
    com si fossis profeta que la independència represantaria “una destrossa important a les relacions humanes entre Catalunya i Espanya” i
    quedar-te tant ample, o que afectaria greument a l’economia. Tampoc que l’economia patiria un col·lapse, … i tot dit sense contrastar.
    Son suposicions, moltes vegades interessades per motius personals, igual que qui pugui dir que la independència de Catalunya seria “el país de las maravillas”.
    L’haurem de construir, i això per a molts és engrescador, ja que tenim doncs l’oprtunitat de fer-ho “molt millor” que en el marc actual.

    La meva opinió és que alguns barrgen interessadament conceptes, i es creuen en el dret a poder decidir pels altres, sense tenir en compte
    la veu sobirana del poble. En un referendum d’autodeterminació les empreses no voten, voten les persones, i el que si demano als empresaris
    és que no facin política sino “empreses i economia” de qualitat, sense propostes d’esclavatge com llegeixo darrerament. Preferiria que dediquecin
    els esforços a explicar que faran per mantenir o no les empreses en cas d’Independència, i quines propostes fan per millorar
    la qualitat d’aquestes empreses.

    Respecte a les llistes conjuntes a les eleccions europees, a mi no m’importa gaire que vagin o no junts. Hem pogut veure en els darrers anys com
    Tremosa, Romeva i a vegades Maria Badia no han fet un mal tandem per defensar interessos catalans, i son tots ells representants de partits diferents.
    Més que el partit m’importa la persona que em representa, i si pot ser independent millor. Les afiliciacions als partits porta moltes vegades a
    defensar coses incongruents o interessades sense tenir en compte els interessos dels ciutadans.

  5. Bernat dice:

    Després del darrer comentari que he fet, voldria poder opinar sobre un canvi en el portal que em dificulta l’escriptura.

    Aquest editor de Comentari no permet la navegació pel text amb les fletxes de cursor, ni tampoc la seva correcció facilment. Entenc que potser és per protegir el contingut i la propietat intel·lectual del Sr. Francesc Marc Álvaro. Google ho copia tot sense “escrúpols” i és lògic buscar formes per protegir aquests continguts. És només una suposició.

    No voldria que aquest comentari us el prenguessiu malament, sino com una aportació de millora.

    Gràcies per opinar Francesc Marc.

  6. Totira dice:

    No resulta convincent el sr. Rosell parlant de relacions humanes… realment algú pot creure que l’importa el tema? N’estem tipes i tips d’hipocresia.

    Gràcies.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.