Aprofitant la crisi de Crimea, el Govern espanyol està intentant canviar el marc general d’interpretació del procés sobiranista, una batalla en la qual Rajoy, Margallo i l’unionisme han anat sempre per darrera, extrem que s’ha posat en evidència en els mitjans de comunicació internacionals, sensibles a un discurs basat en la racionalitat democràtica més que en l’eix identitari. L’encert explicatiu del Govern català i la resta d’actors impulsors del procés ha estat ubicar el debat en la necessitat de consultar la gent. En aquest sentit, el cas d’Escòcia –amb un Govern britànic que cedeix competències per fer un referèndum- és una permanent acusació del caràcter intransigent i poc democràtic de l’Executiu espanyol. Davant d’això, l’unionisme ha invocat la Constitució de 1978 com a barrera i ha confiat en la repetició de dos missatges en negatiu: Catalunya sortiria d’Europa i Catalunya cauria en una crisi econòmica sense precedents.

A la vista de totes les enquestes, inclosa la més recent del CEO, les consignes catastrofistes difoses per intentar frenar l’adhesió al projecte de la independència no són gaire eficients. Economistes, politòlegs i experts favorables al sobiranisme –molts d’ells reconeguts acadèmics de prestigi mundial- han contribuït intensament a replicar les tesis oficials de Madrid i dels partits contraris al procés. A més, la tasca diplomàtica endegada des del Govern de Catalunya ha aconseguit obrir-se pas malgrat moltíssims obstacles. Tot això i l’acord polític assolit sobre la data i la pregunta han generat una forta preocupació en l’entorn de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, responsable principal del que allí anomenen “la carpeta catalana”, i en l’entorn del ministre d’Exteriors, García-Margallo, l’encarregat principal de respondre públicament les posicions del sobiranisme.

L’esclat de la crisi de Crimea s’ha vist com una oportunitat magnífica –primer a Exteriors i després a la Moncloa- de capgirar el marc interpretatiu del que està passant a Catalunya des del setembre del 2012, per llançar un guió nou en favor de l’unionisme. Margallo ho ha confessat sense voler quan, en unes recents declaracions, ha establert que allò que fa “iguals” els casos de Crimea i de Catalunya és el fet que, en els dos territoris, els partidaris de la secessió se salten la Constitució. En el joc de miralls de Margallo, ni l’ocupació a càrrec de tropes russes, ni les amenaces de Putin, ni la intimidació realitzada per paramilitars, són elements prou importants per evitar cap comparació. Si se segueix la proposta d’Exteriors, Madrid resulta ser Kíev, i es trenca així la tradició espanyola de fer sempre costat a Moscou en tots els conflictes territorials, justament per evitar que els nacionalistes catalans i bascos tinguin un pretext favorable. Alhora, per primer cop i embolicant la troca, el Kremlin ha parlat dels independentistes catalans i escocesos en termes favorables, per encobrir els seus anhels expansionistes amb un fals relat democràtic i cívic.

El canvi de marc interpretatiu que impulsa Madrid pretén utilitzar les inquietants imatges de tensió i conflicte armat a Crimea per suggerir un futur escenari semblant a Catalunya si el procés continua endavant. Amb dos objectius primordials: trencar el gran consens català sobre la necessitat de fer una consulta i generar por entre els indecisos i els ciutadans menys polititzats. Es tracta de relacionar el desafiament sobiranista a Catalunya amb la violència de l’Est, mitjançant la forçada comparació de dos realitats absolutament distintes. En assumir l’unionisme espanyol el paper dels ucraïnesos i el seu Govern, s’està dient que els catalans sobiranistes són com els russos de Crimea: els que fan servir les armes i la intimidació, els que trenquen la legalitat, els que reben totes les condemnes del món civilitzat. Aquest plantejament és absurd i ridícul, però és l’aposta propagandística de Madrid en aquests moments.

Per completar el guió i atès que Madrid no pot pas dir que França –per exemple- vol annexionar-se el Principat de Catalunya, s’introdueix el factor violència sigui com sigui. Així arribem a la desfiguració i criminalització premeditada de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), primer des de mitjans de la dreta, com el diari ABC, després des de mitjans suposadament de l’esquerra, com el diari El País. Amb Crimea com a decorat de fons, es vol presentar l’ANC com una entitat perillosa, agressiva i colpista, a partir d’uns documents de treball d’aquesta organització que fan esment de possibles escenaris de ruptura i desobediència civil. El periodista José Antich, molt ben informat, va alertar d’aquesta operació el passat dimarts, durant la tertúlia que condueix Jordi Basté a RAC1: “Dirigents del PP han demanat al Ministeri de Justícia que, a través de la Fiscalia, s’estudiï la possible il•legalització de l’ANC”. A la mateixa tertúlia, Antich també va informar que, per ara, el Gabinet Rajoy descarta qualsevol tercera via; en línia amb l’estratègia que PP i PSOE han acordat per a Catalunya des del primer dia i que –com tenim escrit de fa mesos- es fonamenta en el pronòstic que la societat catalana no suportarà la pressió de l’Estat contra el sobiranisme i que aquest, finalment, es dividirà i perdrà força i suports.

Per intentar aconseguir que aquest pronòstic es faci realitat, Madrid apunta contra la credibilitat dels principals actors del procés sobiranista. En primer lloc, es va intentar tacar el bon nom d’Artur Mas amb la maniobra fosca i barroera de l’informe policial apòcrif que va sorgir durant la darrera campanya electoral. Ara, l’objectiu és l’ANC, una ofensiva que arriba casualment un dies després que el diari La Razón i algun diari digital unionista dediquessin informacions destinades a presentar Òmnium Cultural com una entitat violenta i vinculada a fets delictius. L’ANC preocupa perquè Madrid no havia vist mai, des de la mort de Franco, un moviment popular a Catalunya tan arrelat i tan mobilitzat. Recordeu que la Crida a la Solidaritat va ser molt important durant els anys vuitanta, però les seves campanyes imaginatives, tot i despertar moltes simpaties, no van tenir mai una adhesió tan massiva i transversal.

El nou guió del Govern espanyol i les forces unionistes consisteix a fer que sobiranisme i colpisme siguin termes sinònims i, de manera específica, a denunciar l’ANC com a grup perillós. En diuen colpisme perquè no en poden dir terrorisme, tot i que tenim en la memòria diverses declaracions de dirigents del PP barrejant ETA amb persones i associacions que no hi han tingut mai res a veure. La trampa és descriure la desobediència civil que preveu l’ANC com accions pròpies d’un cop d’Estat. Quan els estrategs de Madrid van adonar-se que no era versemblant anar repetint que Artur Mas (cartesià, tranquil i legalista) és com el Lluís Companys del 6 d’octubre de 1934, van descobrir que l’ANC era la peça que calia empastifar per generar sospites, atemorir les classes mitjanes i animar les divisions entre sobiranistes. Si trenques o esborres el prestigi de l’enemic, has fet la meitat de la feina, segons els manuals militars clàssics. En aquest sentit, val a dir que l’actual Govern espanyol no és el més ben considerat a Europa.

Gosarà la Fiscalia de l’Estat il•legalitzar l’ANC com si fos l’antiga Batasuna? Potser Rajoy i la seva vicepresidenta no han pensat en l’efecte bumerang. O potser algú els ha informat que, efectivament, els sobiranistes s’amagaran al primer ensurt. El fet, però, és que l’ANC va multiplicant adhesions a tota velocitat des que Madrid ha començat la cacera.

Tagged with:
 

6 Responses to Margallo i Sáenz de Santamaría fan un nou guió: el cop d’Estat

  1. Lluís ha dit:

    Completament d’acord. Només una puntualització: compares ANC amb la Crida. No és el mateix; la Crida (i ja era la meva percepció en aquella època) estava organitzada al voltant de la imatge de l’Àngel Colom de cara a les seves ambicions polítiques. Aquest personalisme tirava enrere a molts.

  2. Piero Galilea ha dit:

    I li suposo que coneix lo que ha dit en Lopez Alegre aquest matí a RAC1. Ha acusat l’ANC de bastir falsos rumors per a fer-se victima de persecució. És possible tanta hipocresia? Bé, sí, és evident

  3. Piero Galilea ha dit:

    Ara he llegit l’ultima part del post.
    Però l’ANC no és cap associació politica? com podria ser il.legalitzada?

  4. Toni ha dit:

    Sembla que s’ha encetat la via violenta. Aquells que predicaven l’ulsterització del principat ja van fent via.
    Primer l’ANC, seguirà la confrontació social que ja van atiant des de fa temps i que cada dia aguditzen més amb paraules més agres.

    Em temo que com més s’acosti el 9N anirà a més l’impediment de fer el referèndum i que les urnes surtin al carrer. En aquest sentit i veient el que ha passat Crimea, veurem grups militars sense cap insígnia voltant pels carrers catalans?

    Es formaran grups de gent que voldrà assaltar les comissaries dels Mossos o d’estaments oficials catalans?

  5. Carles Prat ha dit:

    La creença i el sentiment dels governs espanyols es que “ el solar es suyo” i que els habitants som els seus “ilotes”, n’estan convençuts, i això de que aquí parlem un altre llengua i tinguem un sentiment de nació els treu de polleguera i els indueix a dir totes les bestieses a que ens tenen acostumats sense posar-se vermells, convençuts de que la raó és seva. Interpretant la constitució com els hi rota han creat una sèrie de institucions de fireta, molt respectades per ells, perquè son de la seva corda i ells tant contents. Amb aquest tipus de “panda” no es pot negociar res “yo ordeno y mando y tu eres un esclavó”.
    Però surten dos milions al carrer a demanar llibertat i no passa res, “esto es que el Mas se ha vuelto loco”. Però desprès de dos anys veuen que no, que en Mas s’ajusta al que el seu poble demana, dons cal fer callar al poble,¿canons, tancs?, “no que no queda bien, tribunales, jueces, fiscalias, que todos son nuestros”. I apa tornem a la “normalitat”. ¿ Y con los dos millones que hacemos? Todos ilegalizados, la ley es nuestra, coño” “Todos al suelo, y hagamos una paella. Ja, ja, ja, viva la justícia, la nuestra”.
    Fa temps que demano signatures per la consulta, avui la gent que ha vingut a signar hi afegia comentaris significatius, no els repetiré però com més aviat marxem millor, estem disposats a sortir inclús de la galaxia.

  6. Manel Ferran ha dit:

    A Carles Prat voldia recordar-li que això, a més, està beneït pel seu cardenal Rouco Varela. En conseqüència els españoles defensen allò que Déu Nostre Senyor va crear el primer dia: España Una Grande y Libre. Si no mireu el Gènesis, ells diuen que hi diu això.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Respongui aquesta pregunta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.