El debat al Congrés dels Diputats per demanar la cessió de competències al Govern de la Generalitat per organitzar un referèndum ha demostrat cinc coses importants.

En primer lloc, l’actitud inflexible i tancada dels dos grans partits espanyols, de la mà de Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba, enforteix el procés sobiranista perquè reforça la idea que el millor reformisme català –l’únic- en aquests moments és l’aposta per aconseguir un Estat català independent. L’oferta d’intentar reformar la Constitució és, com sap tothom, un mer recurs retòric. Perquè les majories en el conjunt d’Espanya impedeixen que prosperi cap canvi de fons impulsat només des de Catalunya.

En segon lloc, Rajoy ha dit solemnement que no reconeix cap dels greuges que Catalunya pateix avui en dia –econòmic, social, cultural, polític- i que, per tant, assumeix que el conflicte entre la societat catalana i els poders de l’Estat espanyol és un caprici inexplicable, una mania, una raresa i un misteri que no mereix res més que la contenció. Ortega y Gasset va dir l’any 1932, durant la discussió de l’Estatut, que “el problema catalán sólo se puede conllevar”. Rajoy, des del seu immobilisme, fa el que recomanava el conegut pensador.

En tercer lloc, el debat al Congrés dels Diputats posa en evidència davant dels observadors internacionals que el Govern espanyol confia només en l’aplicació automàtica de la llei per resoldre un conflicte històric de grans dimensions que, tard o d’hora, serà també un assumpte de dimensió europea. Especialment significativa és la següent frase de Rajoy, expressada sense manies: “Y no me hablen de Escocia”. Avui, a les cancelleries europees deuen estar més inquiets per l’actitud de Rajoy que per la demanda de voler votar que han expressat els tres diputats catalans.

En quart lloc, els partidaris catalans de l’anomenada tercera via són els grans derrotats del debat al Congrés perquè Rajoy no ha fet cap gest –cap ni un- que es pugui relacionar amb aquesta idea. Certes elits catalanes no han estat capaces d’influir en el discurs del cap del Govern espanyol i, per tant, queden en evidència davant del conjunt del país. Obrirà la jornada d’avui una reflexió de fons entre els sectors empresarials i financers que més durament han criticat el president Mas en els darrers mesos?

En cinquè i darrer lloc, els discursos de Turull, Rovira i Herrera han donat una imatge plural, seriosa i clara del que demana una gran majoria de la societat catalana. Més enllà del to de cada diputat, el conjunt ha resultat eficaç i pedagògic, i ha servit per fer arribar a molts ciutadans espanyols i a molts mitjans internacionals el sentit real del dret a decidir, que és l’extensió de la democràcia i el repartiment del poder, de manera pacífica. Menció especial mereix el discurs que, en el torn dels grups parlamentaris, ha fet el republicà Alfred Bosch, amb ironia fina, contundència i elegància.

Tagged with:
 

3 Responses to Rajoy i Rubalcaba enforteixen el procés

  1. Rafa- ha dit:

    Las “élites” catalanas tiene menos ascendiente sobre “Madrit” que el que tenían en 1940. Así y todo hoy concentran el “botiflerismo” como jamás en la historia de Cataluña lo habían representado. El tema no es que esas élites cambien el paso, si no que algunos -bastantes- indecisos que no pertenecen a esas élites termineb por llegar a la conclusión de que no hi ha res a fer.

  2. Elisenda Vidal ha dit:

    Totalment d’acord. Avui hem constatat que les èlits catalanes( Tercera Via, Pont Aeri, Foment…)no tenen cap poder d’influència ni en el govern espanyol, ni en els ciutadants de Catalunya.

  3. […] Article publicat originalment al bloc de l’autor, Diari de la desconnexió. […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Respongui aquesta pregunta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.