A les poques hores de saber-se el resultat de les eleccions europees, un cop s’ha constatat que ERC ha guanyat per primera vegada uns comicis des del 1936 i que ha aconseguit passar per davant del partit gran –fins ara- del nacionalisme, CiU, i de la formació tradicionalment guanyadora d’aquesta mena de comicis, el PSC, s’han desfermat les especulacions, els rumors i els globus sonda sobre una eventual entrada dels republicans al Govern de la Generalitat. Al meu parer, som davant d’un fals debat que oculta discussions molt més substancials sobre el futur del procés sobiranista en general i sobre l’equilibri de forces en aquest espai, que avui constitueix la nova centralitat del país.

Com a prèvia, és necessari assenyalar que, si bé és indiscutible que les formacions compromeses amb el dret a decidir han aconseguit guanyar clarament les europees en territori català, la baixa participació registrada (tot i l’augment de 10 punts respecte els comicis del 2009) i l’absència de la CUP són dues dades que no permeten projeccions fiables en cas d’una consulta en la qual es decideixi sobre una eventual secessió o en cas d’unes eleccions al Parlament amb un caràcter plebiscitari. Més enllà, si ens centrem només en els partits que propugnen el doble sí i que s’han presentat en aquestes eleccions (tenint en compte que Unió té una posició encara indefinida), la suma dels vots obtinguts per ERC i CiU arriba només a un insuficient 45,4 % , xifra que exigeix reflexió i treball en molts fronts. Que el món sobiranista no hagi aconseguit mobilitzar més votants el diumenge obre molts interrogants que no es poden respondre amb automatismes i tòpics. Han votat tots els sobiranistes possibles? Potser una part del sobiranisme no ha entès la importància d’aquesta cita electoral? I si resulta que la campanya dels partits actua com un anestèsic en comptes d’engrescar la gent com passa amb les manifestacions i les vies catalanes?

Dit això, parlar de si ERC ha d’entrar al Govern amaga el debat sobre les febleses de CiU i les dels mateixos republicans, que també en tenen però es noten menys, perquè van de pujada. L’actiu principal –per no dir l’únic- de CiU és la figura del president Mas, de la qual podem dir dues coses alhora que semblen contradictòries: el seu lideratge salva els trastos de la federació però no rendibilitza prou el seu compromís amb la consulta, com seria lògic si tenim en compte que es tracta d’un dirigent que s’ha enfrontat obertament a les elits de l’establishment del qual prové i que és considerat una mena de traïdor de classe per part del nucli de poder financer i mediàtic que veu la revolta sobiranista de les classes mitjanes com una amenaça sense precedents.

Fora del lideratge ferm de Mas, a CiU dominen les febleses: el paper equívoc, a voltes deslleial, de Duran Lleida (sovint donant senyals molt diferents a les del president); la provisionalitat i la manca d’impuls renovador a la cúpula de CDC, la qual cosa converteix les bases convergents en activistes més motivats de l’Assemblea Nacional Catalana que de les polítiques del partit; i un Govern que, més enllà de la consulta, no ha aconseguit suplir la manca de recursos amb accions que omplin de sentit el dia a dia, i on es troben a faltar consellers més polítics i arriscats. Per reblar el clau, recordem que CiU és una marca desgastada també per les retallades, els casos de corrupció i la seva tradició pactista a Madrid, ahir molt valorada per tothom i avui percebuda com un llast per una part del sobiranisme.

Mentre, Madrid i l’unionisme consideren que Mas queda afeblit, Junqueras afirma que no, i a l’interior de CiU s’assumeix que la determinació del president de continuar endavant compensa tàcticament una aritmètica adversa. El món sobiranista té en compte, sobretot, la suma de les dues formacions que van articulant la centralitat pel dret a decidir que és, alhora, la nova centralitat catalana, dins la qual es dóna la substitució del PSC per una ERC empeltada d’antics socialistes com a organització hegemònica de l’esquerra, capaç de penetrar –cal suposar- en espais on l’independentisme no hi era fins ara.

En aquest context, el fet que els de Junqueras entrin al Govern és una possibilitat temuda per igual per les elits de l’establishment barceloní, per ICV i per sectors dirigents de CiU que –al marge del sobiranisme- no volen haver d’entendre’s amb uns actors que provenen d’una cultura política a priori molt diferent. En canvi, en determinats ambients del Govern, l’entrada dels republicans s’estima com un pas necessari per afrontar de manera més equitativa l’etapa nova del procés que s’albira. Amb tot, això xoca amb les previsions d’àmbits propers a ERC, que veuen imprescindible convocar eleccions immediatament si no es pot realitzar la consulta del 9 de novembre. És sabut que la intenció inicial del president Mas és fer els comicis catalans l’any 2016, encara que el referèndum sobiranista fos bloquejat per Madrid.

En el cercle de confiança del president Mas creix la idea que, després dels comicis europeus, el pitjor seria no fer res i deixar passar els dies. Que ERC entri al Govern és una opció, però n’hi ha d’altres, tant o més rellevants. Per exemple: fer una remodelació a fons amb consellers més polítics i algun independent; posar fi a la direcció compartida dins de CDC i fer dissabte al carrer Còrsega; i prendre decisions de caràcter definitiu sobre el paper de Duran Lleida i/o les relacions amb Unió, abans de les eleccions municipals que tindran lloc l’any que ve (i que molts alcaldes de CiU veuen amb nerviosisme, sobretot després dels resultats del diumenge). El catàleg és obert. Veurem si Mas mou fitxa aviat o s’estima més que siguin els esdeveniments de la tardor els que decideixin per ell.

Tagged with:
 

9 Responses to El fals debat de la presència d’ERC al Govern

  1. Xavier Cenzano ha dit:

    Hi ha un fet que és tant o més important: L’evolució de l’espanyolime cap el catalanisme (independentisme)… amb això vull dir que qui ha passat de militar en partits espanyolistes, perquè era “allò més normal” durant un temps, com per exemple PSC (PSOE), ara han fet o faran el pas de militar o simnpatitzar amb ERC o ICV (o CUP). El sentiment subjectiu, com també va ser per a molts participar a la Via Catalana és un pas endavant i qui l’hagi fet, difícilment no tornarà enrera, i menys davant la tossuderia espanyola.
    Cada cop som més… tantmateix la partida d’escacs tot just ha comenCat, cal rumiar-hi cada jugada i pensar quin moviment farà l’adversari.

  2. Ángel Font ha dit:

    Hi hauria una opció més per al President Mas a partir d’ara mateix fins al setembre: la formació d’un govern de concentració/d’unitat de caràcter privisional/constituent fins a posem per cas el reconeixement i l’estabilitat del nou l’estat català i l’establiment del repartiment d’actius i passius amb l’estat espanyol.
    Aquest govern, que proposo, hauria de comptar amb presència, també, de CUP i d’ICV en la mesura que s’escaigui, per fer el Govern més fort de la historia contemporània del Principat de Catalunya, el moment aixi ho requereix. I les actituts i entrebancs que ens tribarem en el camí, també.
    CDC, igual que ERC i els sectors polítics d’esquerra ecologista i demés, així com el liberalisme més o més conservador i les idees social-cristianes, estan cridades a cohabitar en el futur…
    En termes generals el President dona cada cop més bona impressio a pesar de governar en tal mal moment social i econòmic, només li trobo a faltar una determinació equivalent al calibre de les amenaces i atacs que, ara, passades les europees rebrem de Madrid (poder legislatiu, polític, econòmic, jurídic, guerra bruta, intoxicació i manipulació de masses, mediàtic…)
    ERC es el 50% de la part política i institucional del Procés, tots ho sabem.
    I la societat civil organitzada ha de ser conscient que hi ha centenars de milers de conciutadants, que encara no és senten ni engrescats ni interpelats per la trascendencia històrica ni la importància del moment, en què ens hi juguem més drl que bonament es pensen.

  3. J.J.R.R. ha dit:

    La principal feblesa de CiU i de Mas és que no han tingut gens d’imaginació per fer res des del govern que enlluernés a la gent. Semblen més uns administradors de l’autonomia que no pas uns governants. Amb això s’afebleixen ells perquè la gent els identifica amb retallades, corrupció i mal govern i afebleixen el procés cap a la independència perquè donen arguments als que diuen que no val la pena lluitar per la llibertat perquè ens governaríem igual de malament com ens governen els espanyols.

    Idees:

    1) En la contractació pública de suplents i interins establir una prioritat pels que no tinguin dret a cobrar atur.

    2) Oferir als empleats públics excedències parcials voluntàries amb reducció proporcional de jornada i sou a canvi de contractar gent de l’atur per cobrir els llocs que quedin lliures.

    3) Oferir convenis a associacions i entitats del tercer sector per transformar subsidis del PIRMI en contractes laborals amb tots els drets.

    4) Oferir convenis a totes les AMPES de les escoles amb la participació de cooperatives agràries per tal d’organitzar servei de catering gestionat i operat per pares voluntaris amb aliments donats per les cooperatives agràries de forma que es garanteixin beques menjador a tots els nens que ho necessitin.

    5) Donar protecció a tots es desnonats de la seva primera residència endarrerint l’actuació dels mossos d’esquadra fins que els serveis socials no els hagin procurat una solució alternativa estable.

    6) ….. Imaginació, imaginació, imaginació…. Que demostrin que governen pel poble i no pel govern espanyol.

  4. És fals que “la intenció inicial del president Mas és allargar fins al 2016 si no hi ha consulta”. Al contrari. Des del debat d’investidura, la intenció i oferta del president ha estat sempre allargar la legislatura fins al 2016 (i per tant donar temps a la 3a via) si Madrid no bloqueja la consulta. I no la bloquejaran.

  5. He publicat la resposta al bloc.
    En resposta al Francesc-Marc Álvaro
    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/264990

  6. Juan ha dit:

    Del principal que fa més mal a CiU és en Duran ja que fa més d’oposició a el President que no pas tota la oposició junta. És vergonyós. Molta gent que conec hagués votat en Tremosa i el Presient Mas pero en Duran els ha tirat enrere. El dia que a Unió facin fora en Duran,

    Per altra banda, ja fa la sensació que CiU i ERC, miren més per ells tot allargant el procés que no pas per Catalunya i aconseguir la llibertat l’abans possible. Pot passar factura aviat. Cal que espavilin. Cal molta acció cap a la llibertat el 2014.

    Molt bon article per cert.

  7. Ramon Formiga i Pujol ha dit:

    Es molt fàcil parlar, i molt difícil fer alguna cosa que sigui acceptada. Els moments actuals de la crisi, son d’una crispació bastant elevada. Tots ens hem radicalitzat bastant, unionistes, independentistes i “antisistema” (qui anava a dir la virulència de la reacció a l’enderrocament de Can Vies. Que s’havia de fer, deixar que ampliessin la fabrica de “porros”).
    La tàctica d’en Rajoy i tot l’establishment espanyol, es mes perversa del que sembla. Ells tenen el poder, la força i els diners. Diners !!! que ens sembla que ens oblidat que son molt difícils de aconseguir. Recordem quantes hores es treballaven als anys 50 i 60?. Quanta gent tenia 2 feines i feia 16 h?. Quanta gent emigrava, jornalers andalusos, gallecs et. Algú recorda això? Avui emigren la gent preparada, la gent sense qualificació es queda cobrant subsidis… Això alimenta el dèficit. Qui ho ha de pagar? Els alemanys ens diuen que ho hem de fer nosaltres i jo hi estic d’acord. El problema som nosaltres i aquesta societat tova, adormida que em creat i que els oligarques han fomentat…
    CIU poca cosa pot fer i el que hem de fer nosaltres es aguantar i aguantar, sense perdre els nervis

  8. […] Marc Álvaro va escriure un article el passat 27 maig titulat “El fals debat de la presència d’ERC al govern”, que hores d’ara deu ser lectura de capçalera de molts quadres i militants de CiU, que dóna […]

  9. […] 4.- El fals debat de la presència d’ERC al govern, Francesc Marc Álvaro, 27 de maig. […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Respongui aquesta pregunta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.