Des del nucli de confiança del president de la Generalitat s’ha fet arribar de manera indirecta a Oriol Junqueras i al seu equip que Artur Mas renunciaria a ser cap de llista si CiU i ERC acordessin una candidatura conjunta per presentar-se a unes eleccions al Parlament que tinguessin caràcter plebiscitari, en cas que la consulta del pròxim 9 de novembre sigui prohibida pel Govern espanyol, com tot apunta malgrat els rumors al voltant d’una hipotètica oferta de la Moncloa, poc probable. Mas faria “un pas enrere” per facilitar una llista el més àmplia possible del sobiranisme, en la qual els primers llocs no fossin ocupats per dirigents de cap partit sinó per personalitats rellevants de la vida associativa, cultural, professional i econòmica del país. “Cal ser generosos”, ha remarcat un sobiranista independent amb interlocució fàcil a les dues bandes.

El politòleg Lluís Juncà, cap de gabinet d’Oriol Junqueras, ha expressat de manera discreta en alguns ambients que la decisió d’ERC sobre una proposta d’aquesta mena dependrà, sobretot, de la voluntat que tinguin els convergents d’arribar a un pacte més detallat i ampli sobre què fer l’endemà d’aquestes eventuals plebiscitàries. Els republicans aspiren a confegir un full de ruta el més concret possible sobre els passos a seguir en cas que –com s’especula a partir de les enquestes- una candidatura sobiranista transversal obtingués una majoria prou folgada al Parlament i prou sòlida per articular un Govern plural que fes possible la secessió de Catalunya. La direcció d’ERC -que observa com el seu cicle de creixement electoral els porta a esdevenir la formació política principal per davant de CiU- només donaria per bona una candidatura d’ampli espectre si estigués directament vinculada a un calendari de prioritats per traslladar sense ambigüitats al pla institucional el compromís electoral inequívoc amb la independència. Hauria arribat l’hora de la ruptura.

Aquesta cessió dels primers llocs de la llista electoral a personalitats independents no suposaria, en cap cas, la retirada d’Artur Mas com a líder de CiU (o només de CDC, arribat al cas) ni la renúncia a presidir un nou Govern integrat per diverses formacions compromeses amb la independència, si convergents i republicans arribessin a la conclusió que un Gabinet que gestionés la separació d’Espanya hauria de tenir dos figures que es repartissin el protagonisme i les tasques: un president i un conseller en cap, funció aquesta que podria desenvolupar perfectament Oriol Junqueras. Sempre per darrera dels famosos i notables de la candidatura, Mas i Junqueras també formarien part de la llista transversal i, per tant, serien escollits diputats de la nova Cambra que, de fet, abordaria una etapa constituent. D’altres dirigents de CiU i d’ERC també s’integrarien, en segon terme, a aquesta candidatura especial.

Els republicans i els principals assessors del president Mas coincideixen en la necessitat d’incorporar a una llista transversal d’aquest tipus alguns dirigents i noms emblemàtics provinents de l’espai socialista que s’han mostrat partidaris del dret a decidir, una part dels quals ja ha abandonat el PSC. Cal recordar que ERC, per la seva banda, ja s’ha obert a aquests sectors mitjançant un acord electoral amb Nova Esquerra Catalana –el partit d’Ernest Maragall- en els recents comicis europeus, i contactes amb d’altres personalitats que han evolucionat del federalisme a posicions sobiranistes.

D’altra banda, cada dia que passa sembla més remota la possibilitat que ICV i la CUP s’acabessin sumant a una candidatura promoguda per CiU i ERC, sobretot tenint en compte que ni els ecosocialistes ni els cupaires volen aparcar les seves crítiques a les polítiques de Mas i, sobretot, a les retallades. La més que probable candidatura de l’esquerra alternativa a l’Ajuntament de Barcelona de cara a les municipals de l’any que ve (amb ICV, EUiA, CUP, Podemos i rostres mediàtics com el d’Ada Colau) és incompatible amb una aliança on l’eix esquerra-dreta quedés en segon terme en benefici de l’objectiu de la independència. També cal tenir present que, excepte la CUP, en la resta de l’esquerra alternativa no hi ha unanimitat sobre el projecte d’un Estat independent, tot i que es fa costat al dret a decidir.

Entre els obstacles perquè CiU i ERC congelin temporalment les seves respectives sigles i continguin els seus legítims interessos per apadrinar una llista sobiranista transversal hi ha la desconfiança que va generar la negociació entre les dues formacions per fer un experiment similar destinat a les darreres eleccions europees. Diverses fonts asseguren que, en aquell moment, es va arribar a un consens ferm sobre alguns noms per encapçalar la llista –Germà Bel, Toni Comin- però dinàmiques partidistes de tota mena van avortar, finalment, l’operació. CiU considera que Junqueras va canviar de criteri a últim moment i ERC manté que els convergents no van donar prou garanties. S’ha sabut que els negociadors de Convergència havien expressat als seus interlocutors que estaven disposats a sacrificar el vincle amb Unió, en cas que Duran no acceptés la candidatura conjunta amb els republicans. Aquell estira-i-arronsa va ser seguit atentament per la direcció de l’Assemblea Nacional Catalana, que va encaixar molt malament el desenllaç.

El paper futur de Duran dins o fora de CiU, les pressions de determinades elits econòmiques, el pes de certes bases republicanes i les dinàmiques que puguin provenir del món local i comarcal també són obstacles a l’hora d’imaginar una llista sobiranista transversal al Parlament, patrocinada per convergents i republicans amb noms d’independents de prestigi en els primers llocs. Mas i Junqueras saben que cal mantenir la calma per no provocar més reaccions hostils de les imprescindibles. ERC continua generant massa nervis en alguns cercles del poder empresarial i financer barceloní, els mateixos que –arribat el cas- podrien facilitar que Duran organitzés una nova Unió Democràtica.

Després del 9 de novembre entrarem en una nova fase de l’anomenada transició nacional, l’acceleració de la qual dependrà en bona part d’ERC, que és l’actor que sosté parlamentàriament el Govern de Catalunya. Les esmentades eleccions plebiscitàries podrien tenir lloc a primers de l’any vinent (abans dels comicis municipals i dels legislatius espanyols previstos) o bé l’any 2016, que és quan ho vol Mas; durant aquest llarg període d’espera, la pressió de Madrid augmentaria però, a canvi, se sabria –abans de votar sobre la independència- quina és la veritable força de PP i de PSOE, tots dos en reculada. En determinats ambients, s’ha començat a considerar que les plebiscitàries es podrien fer coincidir amb les municipals, tot i el risc d’espanyolització que pot comportar, perquè això facilitaria la mobilització en el territori i les sinergies en el bloc sobiranista, especialment actiu en moltes capitals de comarca.

Tagged with:
 

8 Responses to Mas renunciaria a ser cap de llista si CiU i ERC pacten una candidatura

  1. Juan Carlos Garcia Pérez ha dit:

    Gracies per l’article Francesc.
    El que seria imprescindible és que les plebiscitaries, en cas de no poder votar en referendum, siguin l’abans possible. Allargar més el procés no té cap sentit i només allarga l’agonia de la gent i del país, alhora que permet al PP seguir destruint el poc que queda.

    Si es fessin al 2016 es dona 1 any més de marge al PPSOE. Si només se’ls dona 1 mes, no tenen temps de reacció. Cal sorprednre’ls per guanyar.

  2. Josep Manel Castel ha dit:

    Acabo d’escoltar al portaveu Homs desmentir el pas enrere del president Mas amb arguments poc contundents. Serà o no definitiu, però vist tant des d’un aspecte personal com a estratègic de partit, sóc de l’opinió que encertaria fent-lo. Fas èmfasi en l’importància dels partits d’esquerra més radical en el futur del nostre procés, i és allà on s’han d’aglutinar més esforços per aconseguir la unitat necessària per garantir l’èxit de la transició. Som la ciutadania aquells que hem de fer entendre a aquests compatriotes la necessària col·laboració en un moment tant transcendental.

  3. Albert ha dit:

    No estic d’acord amb aquesta llista transversal perquè:
    a) Es deixa tota l’oposició a l’espanyolisme.
    b) En la Catalunya que ve, ERC ha de ser el partit del centre-esquerra i CDC el del centre-dreta: no regalem aquests espais als partits espanyolistes diluint-ho tot en la transversalitat.
    c) Si CDC no fa prou bé les coses al Govern, qui ha de liderar el canvi ha de ser una força d’obediència catalana: ERC. I a l’inrevés, si ERC fes les coses malament, CDC hauria de liderar l’alternativa. La transversalitat té el perill, si no es fan prou bé algunes coses, de deixar l’alternativa a partits que tenen com a referent Espanya.
    d) És curiós que CDC busqui la transversalitat justament quan perd vots: CDC té com a assignatura pendent regenerar-se i adaptar-se als nous temps. ERC no ha de suportar el llast de CDC (casos de corrupció com el cas Palau, Oriol Pujol o ara a Torredembarra) i el seu aliat (la Unió de Duran i Lleida).
    e) Vaig votar CDC a les darreres eleccions i el Govern de Mas m’està decebent per insuficient. Els atacs de Madrid són constants, dia sí dia també, i la reacció de Mas i els consellers és molt tèbia. No em sembla un Govern que es cregui prou que està fent una transició. Treguin ja d’una vegada en Mas-Colell, que no sap comunicar gens. I la consellera Rigau… per l’amor de Déu: desobediència i a afrontar el que calgui. Per què va a una manifestació si està disposada a acotar el cap? Va, home, va…
    f) El proper president ha de ser Oriol Junqueras: Mas i CDC estan perdent ARA la seva oportunitat (perquè no fan prou, perquè no regeneren el partit, perquè no tallen la corrupció…). El paper de CDC i de Mas ha de ser, en el futur, el que ara està fent Oriol Junqueras: donar suport extern o govern de concentració. Però per separat: que l’espanyolisme no sigui mai una alternativa.

  4. Joan Matamala ha dit:

    Bona tarda,

    És un plaer llegir-te!

    Em desconcerta una mica l’últim paràgraf, doncs soc dels que penso que lo de les eleccions el 2.016 és més tàctic que real, doncs no veig com pot aguantar el govern l’allau de re-centralització, i el que és més greu, l’asfixia financera que l’estat practica a la Generalitat cada vegada amb més virolència.

    Crec que després de l’11-S, del 18-S i amb la consulta convocada, la brutal carregada de matxos que aplicarà el gobierno amb la prohibició de la consulta, amb una forta pressió mediàtica en contra del govern, la forta pressió de l’ANC i Òmnium, el President tindrà molt difícil no fer un pas endavant i convocar eleccions durant el mes d’octubre.

    Detecto en el meu entorn un cert cansament, el “què estem esperant”, “què més ens han de fer”, “per què no ens decidim d’una vegada” estan agafant parròquia. Cada vegada ens costa més emplenar escenaris, conferències i tertúlies. La gent comença a demanar decisions fermes i amb objectius clars.

    Cal procurar que no se’ns passi l’arròs.

    Gràcies, Marc, a reveure.

    • Lluís Bassas ha dit:

      Completament d’acord amb el punt de vista del Joan Matamala. El 9N és la fita i hom ha de ser conseqüent amb ella. Calen decisions en la bona direcció.

      • Elm Costa ha dit:

        Jo també hi estic d’acord. El que volia dir és que de bon principi estava convençut que el referèndum (o consulta) no es faria i ara ja no n’estic tan segur. És millor unes eleccions que votar el 9-N pel govern espanyol? I com podran aturar la consulta? Fer la consulta és difícil, però aturar-la també…

  5. Carles Prat ha dit:

    Primer hem de tenir el pis,sigui com sigui, i desprès ja parlarem del color que el pintarem.
    Parlar de colors (polítics), sense tenir parets, es marejar la perdiu i això ens perdrà

  6. Faust ha dit:

    La data s’acosta i tots estem esperant aquest moment transcendental. Si tenim idees clares, CDC aposta fort i l’Oriol Junqueras pren la seva responsabilitat, doncs endavant.
    No cal esperar més, perquè el desencontre hi serà si o si

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Respongui aquesta pregunta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.