Entre els partits del bloc de la consulta, la desconfiança ho enverina tot. En el sobiranisme civil, hi ha una barreja de confusió, ansietat i voluntat de tirar endavant. En la bona gent que no fa tàctica, la prioritat és anar a votar el 9N. Rumors i més rumors circulen a dojo, el clima s’enrareix i alguns personatges sembla que troben gust en la batussa i els retrets. És moment de donar protagonisme a les dones i els homes que –evitant ressentiments personals i excessos partidistes- fan un esforç per posar els llums llargs i comprendre la dificultat de la cruïlla on ens trobem. Els líders, en aquesta hora, només haurien d’escoltar les veus constructives, les que busquen coincidències i equilibris, les que treballen per l’entesa i no per donar la raó als auguris de Madrid.

Serenor, coratge, intel.ligència. El primer pas és desmuntar –com qui desarma un explosiu- la desconfiança. No només la que prové dels fets darrers i les seves interpretacions, també la que s’ha fabricat a consciència –des de fa molts mesos- amb finalitats que algun dia sabrem. La crisi del bloc de partits sobiranistes és una crisi de confiança més que una crisi estratègica amb una circumstància que no es pot passar per alt: al carrer, aquesta desconfiança no hi és, al contrari. La gent refia que saltarem la paret tard o d’hora, tot i que poden donar-se moments de dubte i estones de fatiga.

El capital polític que representa la unitat fins el passat dilluns no pot deixar-se de banda. És un combustible que necessitarem per rodar el tercer rotllo de la pel·lícula del procés sobiranista, el que té com a argument principal la declaració d’independència o una iniciativa similar. La unitat ha fet gran el sobiranisme i l’ha posat en el centre de la vida del país.

Generositat, visió, control dels temps. Posem els llums llargs, no siguem presoners de les querelles de vol gallinaci. Tots els partits catalans tenen aspiracions legítimes però hi ha un objectiu compartit i per damunt dels interessos de part: aprofitar l’oportunitat històrica, desconnectar d’un Estat espanyol que ens considera una anomalia sota sospita permanent. Podria perdonar la bona gent que els nostres responsables polítics no entenguin què és el més important avui? Votem el dia 9 de novembre i fem que surti bé. I, després, procurem sumar per fer possible un país nou, convertint unes eleccions al Parlament en el salt definitiu cap a la llibertat. Què dirien els nostres fills, el dia de demà, si ara no som capaços d’actuar amb l’esperit de grandesa que exigeix el somni de tanta i tanta gent?

Tagged with:
 

2 Responses to Desmuntar desconfiances, posar llums llargs

  1. Oriol Pi de Cabanyes ha dit:

    Excel.lent, com sempre. Ara el que comptarà serà la interpretació del 9-N (que és una demostració més,i què?, perquè no ha pogut ser un referéndum). Sobretot de cara als observadors internacionals és important que sigui un gran èxit de participació.Perquè no faltaran veus, de dins i de fora, que en voldran fer un fracàs, un ridícul, una farsa poc democràtica…Ni cas. El derrotisme,de bona o de mala fe, no hem de deixar que ens derroti.

  2. JM. Cassani ha dit:

    Em temo que hi ha una desconfiança envers el comportament històric de CiU. Quan reclames generositat i visió intueixo que interpel.les a ERC però ni tu tens clar cap on ens porta en Mas i CiU. Que vol dir “declaración d’independència o una iniciativa similar”?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Respongui aquesta pregunta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.