Artur Mas ha fet una jugada arriscada per triar el que ell deu considerar el mal menor: substituir la consulta que ha suspès el TC per una altra mena de consulta a mig camí de l’enquesta a gran escala i el gest de protesta, el que ell anomena capbussar-se i “passar l’onada per sota” per evitar que aquesta l’arrossegui. Els efectes immediats d’aquest mal menor és la ruptura de la foto del consens polític, que ha organitzat els moviments del bloc partidari del dret a decidir des del gran acord del 12 de desembre del 2013 sobre la pregunta i la data de la consulta. Escric ruptura de la foto del consens i no trencament de la unitat perquè no m’apunto al dramatisme i encara és d’hora per afirmar taxativament que el bloc del dret a decidir hagi deixat d’existir com a tal. D’altra banda, dies hi haurà per analitzar les actituds -també les menys sabudes- de cada actor polític que han desembocat en aquest nou capítol.

On som, en aquests moments? Mas, fidel al seu concepte de ruptura pactada, vol fer la quadratura del cercle: evitar el xoc frontal amb l’Estat espanyol però complir també el seu compromís davant la gent que vol votar. El que ha posat damunt la taula no és una drecera ni un simulacre, és un assaig de grans dimensions. Un assaig de consulta per dir al món que el procés continua sense haver de gastar la bala del veritable referèndum. Aquest camí té dos grans problemes, al meu parer: que la comunitat internacional no entengui el que s’està fent (aquí el Govern haurà de fer molta pedagogia d’urgència) i que la participació sigui baixa (això depèn del milió llarg de persones que porta mobilitzant-se des del 2012). Però aquesta consulta té també una gran virtut: descol·loca el Govern espanyol, que ha de triar entre prohibir una consulta que veu com una farsa o ser coherent i deixar que les coses passin. El professor César Molinas ha parlat encertadament del “dilema horrible” de Rajoy.

La realitat és que Mas ha arribat més lluny que cap altre president català a l’hora de plantejar la possibilitat de la secessió de Catalunya i això és reconegut també per una immensa majoria de ciutadans que no l’han votat i que el tenen molt lluny de les seves preferències ideològiques. Dit això, és obvi que la gestió del conflicte per part del líder de CiU parteix de dues premisses: sumar legitimitat democràtica a cada moviment i aprofitar l’envestida de l’altre per prendre posicions. Aquesta manera de fer demana temps i exigeix triar amb molt de cura les oportunitats. El prestigiós jurista Carles Viver Pi-Sunyer, president del Consell Assessor per a la Transició Nacional i una de les veus que més escolta Mas, repeteix des de fa temps que el camí cap a la independència “serà llarg”. Es podria afegir que, a més, tindrà marrades i canvis de rasant, per descomptat.

A partir d’ara, hi ha dos assumptes sobre els que s’especularà, estretament lligats un a l’altre: l’estabilitat del Govern de CiU i la possibilitat d’eleccions anticipades. Tant el president com el cap de l’oposició han estat cautelosos en aquest sentit, tot i que és sabut que els republicans no tenen cap interès en parlar, per ara, de candidatures unitàries de cara a uns comicis al Parlament amb vocació plebiscitària. Segons algunes veus, l’única manera de conjurar els normals interessos de part i el tacticisme seria, arribat el moment, que les formacions polítiques fessin un pas enrere i cedissin protagonisme a una plataforma electoral transversal, creada expressament i en la qual els líders implicats anessin del bracet de figures de la societat civil. És complicat però no és impossible, sobretot tenint en compte que -és només una impressió personal- el món sobiranista de base podria castigar tots aquells que no facin l’esforç honest de sumar.

Mas sap que, si el seu assaig de consulta surt malament, ell en serà l’únic culpable i li cauran retrets de totes bandes. Si la cosa surt bé, l’èxit -com passa sempre- tindrà molts pares i moltes mares. L’aposta és de les que provoca vertigen, però és perfectament congruent amb una figura que ha demostrat tenir més resistència del que tothom pronosticava. Mas és -ho subratllo- un home a qui el Tribunal Suprem podria cridar a declarar qualsevol dia, arran de la querella que ha posat contra la seva persona el partit de Rosa Díez.

L’error principal dels adversaris de Mas – de Madrid i d’aquí- és haver-lo menystingut amb notable imprudència. Diria que el president, ara, els ha volgut dir que anaven ben equivocats.

Tagged with:
 

5 Responses to L’assaig de consulta de Mas, una capbussada de risc

  1. Ramon Oró ha dit:

    Molt bé Francesc… totalment d’acord. Una jugada intel·ligent que deixa la pilota al terrat de l’Estat Espanyol i tal com dius sobre el “dilema horrible de Rajoy” de César Molinas, qualsevol jugada per a ells és dolenta!
    Endavant.

  2. Erika ha dit:

    Hi ha una qualitat del procés català que no valorem prou: portem la iniciativa; Madrid va a remolc i veu les jugades a toro passat. I com bé diu l’article, a cada passa anem sumant més legitimitat democràtica. Àdhuc els més convençuts defensors de la 3ª via s’han quedat sense sortida davant la intransigència autoritària d’Espanya. Ningú gaudeix identificant-se amb la prohibició del vot, per això la Pça Catalunya mig buida.

  3. Jm navarro codina ha dit:

    Article excelent, com sol ser habitual.
    Em costan entendre que els altres liders no s’adonin que l ‘únic que actua de forma intel.ligent es el President Mas. Que això es llarg i ens hem d’anar carregant de raons, sobretot davant la comunitat internacional. Ens cal fer evident que l’estat no vol fer absolutament res per posar mes i mes gent al nostre favor. La pressa nomes ens portarà a cometre errors irreparables.
    Gracies per la seva visió i per saber-la expressar amb tanta claretat.

  4. Xavier ha dit:

    Crec que és una de les reflexions més fredes, analítiques i encertades que he llegit sobre aquesta decisió del president Mas. Gràcies Sr. Alvaro.

  5. Àlex Broch ha dit:

    Estimat Francesc, com sempre files prim. A més sóc dels que pensa que s’ ha de “blindar” Mas, si no, no hi haurà procés. Abraçades. Àlex.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Respongui aquesta pregunta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.