El procés participatiu del 9N ha estat la frontissa entre el primer rotllo i el segon rotllo de la pel•lícula anomenada transició nacional, i també ha estat el canvi de rasant entre l’etapa de les mobilitzacions cíviques i la nova etapa del desafiament obert amb l’Estat espanyol, que combina la desobediència organitzada de la ciutadania i l’actuació no subordinada de les autoritats catalanes, amb Artur Mas al capdavant, que han tirat pel dret i no han fet cas de les moltes amenaces del Madrid oficial.

El 9N ha estat la darrera prova d’esforç del sobiranisme però, a diferència de les consultes populars que van començar a Arenys de Munt, aquesta vegada el Govern de Catalunya ha estat un actor determinant al costat de les entitats, els partits i els voluntaris. Per primer cop des de la recuperació de la democràcia, la nació catalana només ha obeït el que sorgeix d’ella mateixa. Sobirania en construcció, sobirania que es desplega des de baix amb gairebé tot en contra. L’èxit de participació de la consulta de diumenge ens mostra una societat capaç de ser alhora insubmisa i d’ordre. Un cas únic a Europa i potser al món. Sobirania del segle XXI contra sobirania del segle XIX.

Paga la pena remarcar el canvi d’escala que representa en el conflicte Catalunya-Espanya el fet que, aquesta vegada, el Govern de l’autonomia catalana (que encara és Estat espanyol a tots els efectes i sobre el paper) hagi plantat cara al Gabinet presidit per Rajoy, per donar suport i cobertura oficial i política de primer nivell a un exercici que ha estat molt més que una enquesta a gran escala encara que no parlem d’un referèndum amb tots els ets i uts. Des de la perspectiva espanyola, el 9N representa un xoc entre l’Estat i l’Estat, un fet sense precedents des del 1978. Cal lamentar que alguns sectors sobiranistes -moguts per una puresa mal entesa o per un sectarisme miop- s’hagin dedicat a desqualificar el nou 9N fins poques hores abans de les votacions, amb una manca de respecte greu per aquells que hi han posat el coll, començant pels milers de voluntaris que han fet possible la seva realització. També costa d’entendre que analistes que coneixen perfectament les claus de la política catalana, com és el cas de Toni Soler, s’hagin entestat a treure importància a una cita col•lectiva que s’ha demostrat molt lluny de qualsevol “paròdia”. Molts diaris estrangers han parlat de “referèndum simbòlic”, una definició que resumeix bé els límits legals del 9N sense obviar el seu enorme abast polític.

L’èxit del 9N s’ha de repartir entre tres actors principals: la ciutadania (concretada en la figura del voluntari i la del votant anònim que dóna sentit al procés participatiu), les entitats sobiranistes que tiren del carro (l’ANC i Òmnium) i el Govern de Catalunya, que ha fet el seu paper amb una combinació eficient d’audàcia i prudència, jugant a crear certa confusió davant del Madrid oficial, per eludir o retardar les represàlies; aquesta premeditada vaguetat en les paraules i gestos del Govern durant -sobretot- la darrera setmana abans del 9N ha estat assumida amb normalitat per la majoria social que volia votar. Paradoxalment, aquesta tàctica per distreure l’Executiu Rajoy i la Fiscalia ha rebut crítiques d’alguns àmbits catalans proclius a desconfiar per sistema de Mas i dels seus consellers. Per exemple, alguns que es dediquen a donar lliçons de periodisme suposadament crític són tan perspicaços que encara no s’han adonat que les autoritats catalanes han mantingut silencis i han alimentat missatges contradictoris justament per crear desconcert en els rígids executors de la màquina legalista de l’Estat espanyol. La cara de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría el divendres abans de la consulta indicava que aquesta manera de fer ha estat prou eficaç.

L’aliança entre voluntat popular, organització civil i recursos del Govern ha fet possible un desafiament únic contra l’Estat espanyol. Això reforça el paper de l’ANC i d’Òmnium i també la figura del president Mas, que aconsegueix tenir una valoració molt per sobre de la de CiU i de Convergència, la qual cosa no assegura -tanmateix- que el líder de la federació pugui compensar amb la seva actuació el cicle declinant de la seva organització, que té causes profundes i diverses. Les expectatives altes de creixement electoral continuen sent cosa d’ERC, marca independentista des del 1989. Ara, dit això, no es pot negar que la determinació personal de Mas des de la presidència de la Generalitat –inclòs el seu coratge a l’hora d’assumir les màximes responsabilitats- és un actiu potent per al procés i fóra un error menystenir-lo, com també fóra una equivocació greu que la direcció convergent volgués patrimonialitzar la fita que representa el 9N; els estrategs del president han de tenir molt en compte les lliçons amargues de les eleccions del 2012, quan l’onada sobiranista va coincidir amb una pèrdua important d’escons de CiU després d’una campanya amb moltes relliscades. Per la seva part, la direcció republicana també podria equivocar-se si col•loca per davant de tot el seu sentiment de greuge amb Mas, per allò que l’entorn de Junqueras qualifica de “traïció” presidencial sobre la consulta, una interpretació extrema que no comparteixen d’altres actors polítics. És difícil fer política des de l’emprenyament diari.

Quin és el sostre social i electoral del sobiranisme? 1.861.000 paperetes del sí-sí ens mostren un gruix important de ciutadania que abraça el projecte independentista, però no sabem si això pot créixer molt més quan arribi el dia en què les urnes ofereixin una decisió vinculant. No sabem si el sobiranisme (amb el concurs més o menys maldestre del PP i del PSOE) podrà pescar molt entre els indecisos i els dubtosos, i entre els que diumenge –sense ser sobiranistes- van fer servir les urnes de cartró per protestar contra l’estil i les polítiques dels populars. Catalunya ha guanyat la batalla del 9N, que és la de la foto de la democràcia contemporània. Però no ha guanyat la guerra. No es pot menystenir la capacitat de resposta de l’Estat espanyol –tinguem ben presents les paraules del ministre de Justícia i el que prepara la Fiscalia – ni tampoc les maniobres de certes elits, que s’han adonat que la desconnexió catalana és –com hem repetit tantes vegades- una lluita de classes postmoderna, que busca un repartiment del poder més horitzontal i més equitatiu, en benefici de les capes mitjanes més castigades pel neocaciquisme unitarista espanyol.

Tagged with:
 

3 Responses to Catalunya ha guanyat una batalla, no la guerra

  1. Francesc Magrinya ha dit:

    Em sembla insuficient i limitadora la lectura dels tres nivells: ciutadania, Omnium i ANC; i Govern. Aqui Mas s’ equivoca. Sense la col.laboracio dels partits politics ERC, CUP, Iniciativa i tambe CDC i UDC això no hagues estat possible. Mas ha tingut un rol clar. Pero que jo s’ equivoqui amb un exces de protagonisme. Primer perque trencara un equilibri inestable (dimissio Carme Forcadell; despenjament entorn Iniciativa del dret a decidir i altres). Segon: tornara a tenir un ensurt com a les darreres eleccions que va perdre 12 escons.
    En el fons flota en l’ambient dels partits que ignora Mas una por a que aquest caigui en la tentacio de la vella politica del peix al cove. Que els catalans a l’hora de la veritat ens dividim. Rajoy ha vist passar molts cadavers davant seu.

  2. Xavier ha dit:

    Un article molt encertat del que succeeix en aquests moments a Catalunya. El principal i gran problema, que és històric, el tenim els catalans: ens cal unitat en els objectius per sobre de les legítimes visions polítiques. Amb les coses de jugar no s’hi juga; i amb l’objectiu d’assolir la plena sobirania, tampoc. En aquest sentit, el paper del senyor Herrera crec que no ha estat a l’alçada del moment històric, malgrat l’esmena a corre-cuita.

  3. Jordi ha dit:

    Excel.lent article de F.Marc Álvaro. Només puc afegir que si tots fóssim patriotes per una vegada, hauríem de donar el lideratge del procés al President Mas i donar-li carta blanca per fer l’estrategia a seguir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Respongui aquesta pregunta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.